Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Johann Christoph Pepusch
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida A partir de catorze anys estigué al servei de la cort prussiana, en la qual romangué fins el 1700 El 1704 ja residia a Londres, on treballà com a violinista i, més tard, com a clavecinista al Drury Lane Theatre Fou en aquest teatre que entre el 1707 i el 1716 presentà diverses mascarades, entre les quals destaquen Venus and Adonis 1715 i Apollo and Daphne 1716 El 1713 obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i pocs anys després fou nomenat director musical del duc de Chandos, per a la capella del qual compongué un magníficat i diversos anthems…
Marco Cara
Música
Compositor, llaütista i cantant italià.
Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…
literatura xipriota
Literatura
Literatura produïda a l’illa de Xipre.
Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…
música russa
Música
Art musical conreat a Rússia.
Els primers documents de música russa són els manuscrits de notació neumàtica en la qual es troben els cants de l’Església ortodoxa russa, basats en una escala formada per tres tetracords diatònics La música culta profana fou molt posterior La música fou protegida pel tsar Miquel I, però hom ha d’arribar als regnats de Pere el Gran, les tsarines Anna i Isabel, i molt especialment Caterina II, per a veure aparèixer els primers músics autòctons, com M Berezovskij 1745-1777, D Bortn'anskij 1755-1825 i E Fomin 1761-1800, al costat dels músics francesos i napolitans importats per la cort…
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’…
Pietro Metastasio
Música
Llibretista i poeta italià.
El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la…
La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América
Cinematografia
Pel·lícula del 1916-1917; ficció de 150 min., dirigida per Gérard Bourgeois [dir. art.], Édouard Renault [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Cinématografiques Charles-Jean Drossner, París, Argos Films Barcelona ARGUMENT C-J Drossner GUIÓ Joan Palau i Vera FOTOGRAFIA É Renault blanc i negre, normal, Ramon de Baños, Josep Maria Maristany AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA José Padilla projeccions INTERPRETACIÓ Georges Wagne Cristòfor Colom, Leontine Massart la reina Isabel la Catòlica, Nadette Darson Felipa, Marcel Verdier el rei Ferran el Catòlic, Francesc Tressols el ministre Fonseca, Enric López Don Joan de Sòria, Madame Lauriane Beatriz Enríquez, Monsieur Garat Bartomeu Colom,…
Cambodja 2014
Estat
L’any 2014 va ser testimoni d’un acord entre el primer ministre, Hun Sen, del Partit del Poble Cambodjà PPC, i el líder opositor, Sam Rainsy, del Partit del Rescat Nacional Cambodjà PRNC, per a acabar amb la paràlisi política que vivia el país d’ençà que, al juliol del 2013, l’oposició denunciés irregularitats en les eleccions legislatives i es negués a prendre possessió dels seus escons al Parlament Un any després, el PPC va acceptar que el PRNC obtingués el seu propi canal de televisió, la vicepresidència de l’Assemblea Nacional i quatre dels nou membres del nou Comitè Nacional d’Eleccions…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…