Resultats de la cerca
Es mostren 15539 resultats
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als…
,
evolució estel·lar
Astronomia
Conjunt de canvis que es produeixen amb el pas del temps en l’estructura i la composició d’un estel.
La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
Grup d’Estudis d’Història Econòmica
Historiografia catalana
Associació de professors i estudiants de segon cicle d’història econòmica de la Universitat de les Illes Balears, creada a Palma el 1987.
Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història econòmica de Mallorca, i, de vegades, del conjunt de les Illes Balears, a l’Edat Moderna i a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’evolució de les manufactures i el procés d’industrialització, i en el món del comerç i dels intercanvis Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades, entre els quals destaquen els seminaris d’història econòmica, que el 1996 arribaren a la seva vuitena edició També ha impulsat la realització de tesis doctorals i de…
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu…
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…