Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Ignasi Villalonga i el valencianisme
Al juliol del 1933, Ignasi Villalonga demanava la seua inscripció en la Dreta Regional Valenciana DRV i quatre mesos després aconseguí ser elegit parlamentari per la circumscripció de la província de Castelló Aquesta decisió introduïa un gir radical —si no era un punt i final— a la seua prèvia posició política obertament valencianista La trajectòria valencianista d’Ignasi Villalonga, directament vinculada al cambonisme, havia comencat el 1917 com a membre de la Joventut Valencianista El 1918 aquesta s’havia intensificat amb la creació de la Unió Valencianista Regional i la compra d’un…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…
El pacte federal de Tortosa
El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per Valentí Almirall,…
Els viatges de Tirant lo Blanc
Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit civil
Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…