Resultats de la cerca

Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…

La reflexió sobre l’espai i el color, sobre el paisatge abstracte, també ha conduït l’obra d’Albert Ràfols-Casamada Barcelona, 1923, ja esmentat, i que el 1959 va executar Blau profund , seguit de Gener 61, Homenatge a Schönberg 1962 i Homenatge a Salvat-Papasseit 1963 L’origen, la inspiració i el punt de partida els ha explicat ell mateix « L’any 58 vaig veure una gran exposició a Madrid, amb obres de Newman, Motherwell i Rothko, que em va causar un gran impacte » Ràfols-Casamada, amb la poesia, ha creat imatges mitjançant les paraules, i amb la pintura ha utilitzat el color per ordenar l’…

Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…

L’esport ha assolit un desenvolupament tan gran al món contemporani que és difícil trobar dades homologables i prou representatives D’una banda, la pràctica de l’esport s’ha estès entre els ciutadans amb l’augment del benestar social, lligada a una creixent cultura del cos que fomenta la imatge de joventut i salut entre la població vegeu el mapa Els joves D’altra banda, aquesta pràctica, relacionada estretament amb l’augment de la cultura de l’espectacle generada pels mitjans de comunicació de massa, ha convertit una gran part de l’esport, especialment el de competició, en una font de grans…

L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat local dels…

Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…

Exposició Universal del 1888, Barcelona ECSA / GC-P El 1919 Josep Maria de Sagarra retreia el record heretat d’“aquell any de l’Exposició Universal , aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita que despertà els bons barcelonins” Unes afirmacions que recullen l’impacte que provocà en els coetanis, i que aquests saberen transmetre als seus successors, tot i que, com assenyalà Josep Fontana, l’Exposició “va representar molt poca cosa en la llarga…

Lluita a la plaça , MVayreda, sd, coll part RM En el transcurs de la segona meitat del segle XIX foren diverses les ocasions en què els carlins s’alçaren en armes La guerra dels Matiners 1846-49, la seguiren els alçaments del 1855, el desembarcament de Jaime Ortega a Sant Carles de la Ràpita el 1860, les mobilitzacions de partides els anys 1869, 1870 i 1872, la tercera guerra Carlina 1872-76, diversos intents posteriors de poca entitat i de menor èxit encara i, finalment, l’alçament de Badalona del 1900 L’evolució de la societat espanyola i, al mateix temps, l’evolució mateixa del carlisme,…

RStrauch, sd BiV / RM El 30 de juliol de 1819 Ramon Strauch i Vidal, bisbe de Vic, feia un decret on anunciava que “Habiendose extendido por nuestra Diocesis un tomo en octavo que contiene 182 paginas, en Idioma Provincial, cuyo título es Catecisme de las Fiestas y solemnitats principals de la Iglesia Per lo Dr Hermenter Martí Pbre y rector de la Parroquia de Gurb, bisbat de Vic prohibimos instruir por el dicho Catecismo a los Fieles, antes procuren por medio de la persuasion, retraherlos de su lectura, hasta ulterior providencia” Es posava de manifest, d’aquesta manera, la lluita entre el…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…