Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Robert Segura i Villalba
Música
Pianista i compositor valencià.
Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà Método de piano…
inspiració
Bíblia
Acció d’inspirar Déu els autors dels llibres bíblics.
Els problemes plantejats per aquest concepte han fet que hagi estat, i sigui, entès teològicament de molt diverses maneres És, però, distint dels conceptes de revelació i d'inerrància o infallibilitat La posició catòlica tradicional afirma que la inspiració afecta tots els llibres considerats canònics, bé que només en llur redacció original, i que l’influx de Déu mou l’autor humà i el dirigeix, sense tanmateix menyscabar-ne la llibertat, en el procés i el resultat total de l’elaboració del llibre, de manera que aquest és l’expressió genuïna i exempta d’error de la doctrina…
Jesús Gil i Calpe
Historiografia catalana
Arxiver.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de…
Tomàs Capdevila i Miquel
Historiografia catalana
Prevere.
Vida i obra Ingressà al Seminari de Tarragona el 1926 i s’inicià ben aviat en la recerca i divulgació històrica, en especial en temes d’art religiós medieval i modern Collaborà assíduament en les publicacions periòdiques de la ciutat de Tarragona La Cruz , 1926-36 i Boletín arqueológico , 1936 i de la Conca de Barberà Aires de la Conca , 1928-36 i Vimbodí , 1933-34 Capdevila explicà la seva ideologia política propera a la Lliga Regionalista en articles d’opinió en diaris reusencs i tarragonins Entre les seves obres destaquen El monestir de Poblet Notes històriques i descriptives 1933 i El…
Vicent Traver i Tomas
Historiografia catalana
Arquitecte i escriptor.
Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des del temps de…
Josep Serra i Pàmies
Historiografia catalana
Polític i dietarista.
Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…
Francesc Puignau
Historiografia catalana
Notari i arxiver rossellonès.
És autor d’anàlisis, inventaris i recopilacions d’arxius notarials de tota mena en l’àmbit territorial dels Comtats, inèdits però de consulta interessantíssima per a l’estudi de l’època moderna Escriví el Llibre de rúbricas de la Real , amb un total de 24 volums manuscrits inèdits registres i taules, que recopilen milers d’actes notarials, conservats o perduts, en altres notaries sobretot del Rosselló i la seva capital Es conserven a l’ADPO quotes 3 E 3 / 689-712 Inicià la seva tasca l’any 1605 investigant i endreçant una munió de protocols de la comunitat perpinyanenca de Santa…
Antoni Porta i Berguedà
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…
Jean Claude Veilhan
Música
Clarinetista i flautista francès.
Estudià clarinet al Conservatori de Versalles i, posteriorment, música de cambra a l’Escola Normal de Música de París De forma autodidàctica, es dedicà a l’estudi de la flauta de bec i de la música antiga El 1970 començà a tocar com a membre de l’orquestra La Grand Écurie et la Chambre du Roy, de la qual és director Jean-Claude Malgoire, i ha collaborat també en formacions com Domaine Musical i Ars Nova en la interpretació de música contemporània Com a solista ha dut a terme diverses gires de concerts a Europa i Amèrica És professor de flauta de bec al Conservatori de Saint-Ouen i de clarinet…
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades…