Resultats de la cerca
Es mostren 5740 resultats
Sant Pere de la Sala (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, amb l’estructura original molt reformada, des del costat de ponent L Prat L’església de Sant Pere de la Sala és al municipi de Llobera de Solsonès, vora el mas la Sala, que actualment li dona nom Anteriorment era coneguda amb el de Sant Pere de Comajuncosa Així és com apareix citada des del segle XI fins al començament del XIX Mapa 329M781 Situació 31TCG721401 Per tal d’anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà i, havent arribat a l’Hostal Nou 10,500 km, seguir-la uns 500 m més fins a trobar un trencall a mà esquerra…
La Mancomunitat de Catalunya. 1914-1925
L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…
Anton Stepanovic Arenskij
Música
Compositor, pianista i director rus.
Vida Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb NA Rimskij-Korsakov En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes SV Rakhmaninov, AN Skr’abin i RM Glière Redactà tres obres…
Etapes de creixement i desenvolupament psicomotor de l’infant
El procés de creixement i desenvolupament psicomotor, des del naixement a l’edat adulta, és continuat i progressiu No obstant això, per a poder avaluar regularment el procés, amb la finalitat de veure si l’infant evoluciona adequadament, hom ha considerat de dividir-lo en diverses etapes Tot i que, en realitat, el límit d’aquestes etapes és artificial i flexible, la utilitat de la divisió està a poder comprovar si, al final de cadascuna, l’infant ha assolit el creixement i s’han desenvolupat les funcions psicomotores que es consideren normals en el seu entorn social Es parla,…
Anquilostomiasi o uncinariasi
Patologia humana
L’ anquilostomiasi o uncinariasi és una parasitosi provocada per dues espècies de cucs, Anquilostoma duodenale i Necator americanus , que s’estableixen al budell prim i poden provocar una anèmia de caràcter greu Aquests cucs es classifiquen dins el grup dels nematodes, perquè són allargats, cilíndrics, no segmentats i de sexe diferenciat En la forma adulta, tenen de 5 mm a 18 mm de longitud L’ A duodenale es distribueix per regions subtropicals d’Àfrica, Àsia i Europa meridional El N americanus es troba a les regions tropicals d’Àfrica, Àsia i Amèrica Hom calcula que arreu del món hi ha uns…
Febre recurrent
Patologia humana
La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres, que es…
Selecció de l’antibiòtic adequat. L’antibiograma
Patologia humana
La selecció d’un antibiòtic determinat es realitza després de deduir-se o confirmar-se l’agent etiològic de la malaltia infecciosa de què es tracta, considerant quins són els antibiòtics l’espectre dels quals n’inclou el microorganisme i tenint en compte l’eventual possibilitat que s’hi produeixin efectes adversos, o que hi hagi contraindicacions, segons les característiques del cas D’aquesta manera, per a cadascuna de les malalties infeccioses hi ha una sèrie d’antibiòtics de primera línia, és a dir, d’ús preferent, i de segona o tercera línia, que es reserva per a aquells casos en què, per…
Les malalties
Educació
Apart dels efectes ja esmentats sobre el son, les malalties també repercuteixen directament en l’activitat escolar És evident que les absències escolars a conseqüència de malalties suposen una pèrdua d’hores i del ritme de la classe, cosa que afectarà, en funció de la reiteració amb què es produeixin, el nivell que cal assolir Si no et trobes bé, encara que assisteixis a classe, estaràs en inferioritat de condicions a l’hora d’assimilar nous coneixements o consolidar els adquirits L’estat de debilitat inherent a moltes malalties comporta una fatiga prematura que va en detriment de la…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
José María Nunes
Cinematografia
Director i guionista.
Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…