Apart dels efectes ja esmentats sobre el son, les malalties també repercuteixen directament en l’activitat escolar.
És evident que les absències escolars a conseqüència de malalties suposen una pèrdua d’hores i del ritme de la classe, cosa que afectarà, en funció de la reiteració amb què es produeixin, el nivell que cal assolir.
Si no et trobes bé, encara que assisteixis a classe, estaràs en inferioritat de condicions a l’hora d’assimilar nous coneixements o consolidar els adquirits.
L’estat de debilitat inherent a moltes malalties comporta una fatiga prematura que va en detriment de la quantitat i la qualitat de les hores dedicades a l’estudi.
Tot i que emmalaltir pot estar fora del teu control, sí que ets responsable de cuidar al màxim la teva salut amb les mesures preventives pertinents i no retardant l’assistència mèdica en cas de necessitat.
Tot el que facis per adquirir uns hàbits sans durant la infantesa i la joventut revertirà en una millor capacitat per a assolir els objectius que et proposis amb vista al futur. És a dir, els hàbits sans són una inversió de futur i una garantia de benestar en el present.
Els traumes emocionals
És normal que els problemes de caràcter familiar, personal o social, sovint aliens a la voluntat, tinguin un impacte sobre la disposició mental que cal per a rendir en els estudis. Un fracàs amorós pot provocar un malestar que ennuvola la ment.
Al davant d’una situació d’aquest tipus, cal que analitzis els fets amb la màxima tranquil·litat possible i acceptis que el més lògic és que repercuteixin en el teu estat anímic, ja que interfereixen en el pensament i ocupen un espai necessari per a complir les tasques habituals.
Acceptar això és posar la primera pedra per a superar- ho, amb l’ajut d’aquelles persones en qui puguis dipositar la teva confiança.
En funció del tipus de problema, és positiu que en parlis directament amb els pares, el metge de confiança o el tutor. Si coneixen els motius de les teves preocupacions els serà més senzill d’entendre un provable daltabaix en el rendiment escolar i podran ajudar-te millor.
És freqüent que la tensió generada per un determinat conflicte s’alliberi en forma d’agressivitat latent o manifesta contra les persones de l’entorn més immediat.
O que es manifesti amb sentiments d’inseguretat, crisi d’ansietat, tendència a la depressió o símptomes corporals (somatitzacions) com poden ser migranya, mals d’esquena, dolors abdominals o d’altres, que poden fer pensar en un trastorn orgànic i que no són més que l’expressió corporal de la tensió acumulada dins la ment.
Insistim en la necessitat d’afrontar el problema parlant-ne amb les persones adients i no quedart’ho a dintre enquistat, fent veure que no passa res. Els conflictes que no s’elaboren ni s’afronten correctament, acostumen a generar trastorns psicològics que es perpetuen al llarg de la vida.
Quan la solució d’un problema no depengui de tu o no sigui possible, caldrà que aprenguis a viure amb el teu problema.
Hi ha qui al davant d’una situació conflictiva recorre al “tantsemenfotisme” o pren el camí fàcil de la fugida mitjançant l’evasió per camins d’una falsa felicitat, que sovint és suggerida per companys i propiciada per substàncies que t’allunyen de la realitat i que t’enfonsen en un pou del qual cada vegada et serà més difícil sortir.