Resultats de la cerca

De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el descobriment de…

Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un gran impuls…

Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…

Documentat a Florència el 1439, estudià amb Masaccio i collaborà amb Domenico Veneziano La seva activitat es desplegà, però, a Arezzo, Ferrara, Rímini, Roma i particularment a Urbino Les primeres obres conservades són el Baptisme de Crist ~1440-45, National Gallery, Londres i el Políptic de la Misericòdia 1445-62, Pinacoteca Communale, Sansepolcro, on és palès el protagonisme de la figura humana en paritat amb la natura, segons la línia marcada per Masaccio Vers el 1450 hom situa un primer viatge a Urbino Flagellació de Crist —Galleria Nazionale delle Marche, Urbino—, Sant Jeroni i un donant…

Fill d’un capità de vaixell mallorquí, de jove guanyà campionats de natació a Marsella Vers el 1905 anà a residir a Barcelona, on amb uns amics del Gimnàs Solé organitzà el primer Campionat d’Espanya de natació 1907 Aquesta iniciativa li donà la idea de fundar, el mateix any, el Club de Natació Barcelona , que presidí de manera alternativa, durant el període 1908-31 El 1908 arbitrà el primer partit de waterpolo de què es té constància a l’Estat espanyol Aquell mateix any organitzà el primer Campionat d’Hivern, que a partir de la segona edició s’anomenà Copa Nadal, i el 1909 el Gran Premi…

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…

Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

De naixement anglicà, fou educat a Earling 1808 i a Oxford 1816-24 ordenat de pastor de l’alta església 1825, es consagrà a l’activitat parroquial i alhora als estudiants de l’Oriel College d’Oxford El 1833, juntament amb John Keble, inicià l’anomenat moviment d'Oxford, que cercava una restauració dels ideals de l’alta església del s XVII En el Tract 90 , Newman presentà una interpretació catòlica dels 39 articles de l’Església d’Anglaterra, que li valgué la condemnació de l’Hebdomadal Board de la Universitat d’Oxford i de 24 bisbes de la Comunió Anglicana Newman es retirà a la seva parròquia…