Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva…

Tagomago, la més oriental de les illes del litoral d’Eivissa, allotja importants poblacions d’aus marines i de falcó de la reina Falco eleonorae Yves Hennechart Els illots orientals de les Pitiüses 26, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La costa oriental d’Eivissa és relativament més pobra d’illes de nord a sud cal esmentar la gran mola de Tagomago, al cornaló nord-est de l’illa les tres illes d’Es Canà i Santa Eulàlia, els illots pròxims a la ciutat d’Eivissa Vila, i les que emergeixen just al sud de …

Vista del costat de ponent del Toro, sobre Es Mercadal Amb els seus 350 metres d’altitud, aquest turó esdevé la màxima elevació de Menorca Yves Hennechart El Toro i altres turons de Menorca 29, entre els principals espais naturals de Menorca Es fa difícil parlar, sense exagerar, de muntanyes a Menorca, ja que les màximes elevacions de l’illa culminen al Toro, als 350 m d’altitud Però el naturalista hi trobarà molts trets de «muntanya» biològica el relleu ha impedit la transformació completa de la vegetació forestal, existeix contrast marcat entre l’obaga i el solell, i s’hi refugien…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat…

Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa,…

Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…

La constitució L’escriptura de constitució de la Societat General de Banca s’atorgà el 22 de desembre de 1881, a Barcelona L’objectiu era clarament financer i genèric, començant per “ hacer toda clase de operaciones de banca con sus incidencias, abrir y obtener créditos, llevar cuentas corrientes ” art 2 dels estatuts El capital de la Societat es fixà en 5 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 250 pessetes cadascuna El desemborsament inicial fou del 5% del nominal o sigui de 12,50 pessetes per acció Els fundadors eren setze, i tots…

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més…

Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals…

Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris dels ducs d’…