Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
Resclosa del Molí del Vilardell (la Quar)
Art romànic
Situació Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga J Bolòs Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787 x 17,9 — y 60,7 31 TDG 179607 Restes del molí La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de Vilardell i que…
Cellera de Catllà
Art romànic
Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle XIX, no té…
Peu buit
Patologia humana
El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu La deformitat pot tenir orígens diversos malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement El peu buit pot ésser anterior , quan l’avantpeu es troba desviat cap avall i…
Sant Jordi de Cercs
Església
Església romànica del municipi de Cercs (Berguedà), dalt d’un petit turó, sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant l’embassament de la Baells.
L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…
Gustau Hernández
Cinematografia
Guionista.
Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder…
Eusko Alkartasuna
Partit basc creat el 1986 a partir de l’escissió en el PNB d’un sector encapçalat per Carlos Garaikoetxea.
En les eleccions del 1986 i el 1990 esdevingué la quarta força dels parlaments autonòmics del País Basc i Navarra amb 13 i 9 escons, i 4 i 3 escons, respectivament, però la seva presència es reduí posteriorment a 8 1994 i a 6 1998 diputats al País Basc i a 2 1995 i 2 1999 escons a Navarra En les eleccions al Parlament Europeu del 1987 i el 1989 aconseguí un diputat per la coalició Europa dels Pobles, integrada dins del grup nacionalista i ecologista Arc Iris, escó perdut el 1994 però recuperat el 1999 El 1998 entrà al govern de Juan José Ibarretxe i ocupà tres conselleries del…
Sant Salvador de Gra (Torrefeta)
Art romànic
Situació Aspecte de llevant d’aquesta església, capçada per un gran absis parcialment tapat ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Salvador és a ponent del poble de Gra, situat a 469 m d’altitud, a la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546255 El nucli de població de Gra és a uns 4 km de Guissona per la carretera L-310 que mena a Concabella XSB Història L’indret de Gra és documentat des del segle XI, en concret des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava, a ponent, amb el terme de Craza Tot i que no s’…
Santa Maria de Montfar (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Edifici que ha sofert moltes transformacions, capçat amb un absis cegat interiorment ECSA-JA Adell Aquesta capella es troba a l’enclavament de Montfar, que forma una illa del municipi de Sant Antolí i Vilanova entre els de Talavera i Montmaneu Mapa 34-15 390 Situació 31TC637078 S’hi arriba per una carretera que surt de Pallerols, en direcció sud JAA Història L’església de Santa Maria de Montfar és molt poc documentada No creiem que sigui l’església de Montefar que apareix en la butlla del papa Eugeni III del 1151 adreçada a Santa Maria de Solsona i en l’acta de consagració d’aquesta…
Sant Miquel de la Prenyanosa (Cervera)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat que conserva bona part d’una primitiva construcció del segle XI ECSA-M Catalan L’església de Sant Miquel, amb el cementiri annex, és al sector nord del petit nucli de la Prenyanosa, el qual es troba enlairat en un turó sobre la riba dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG577194 Des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en poc més d’1 km duu al poble de la Prenyanosa XSB Història Aquesta església és una antiga parròquia del bisbat d’Urgell que havia format part de…
Castell de Santa Fe (les Oluges)
Art romànic
La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…