Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Santa Maria de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’…
Mare de Déu de la Posa (Isona)
Art romànic
Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió, a partir del…
Castell de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
L’actual masia de Gironella —que en temps antics constituí un poble— és situada a la confluència dels barrancs de Peranera i de Viu Després de les primeres referències dels anys 956 i 959 relatives a l’adquisició per part del monestir de Santa Maria de Lavaix de la Pennella Girundella , l’any 1002 ja és esmentat el castrum Gerundellam aquest document explica com aquest castell havia estat sostret al monestir de Lavaix per Ató Mir potser fill de l’abat Miró i el seu fidel Quint Al segle XI el castell de Gironella és citat com a límit territorial del pagus d’Esterri Aquesta fortalesa donà…
Sant Pere de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa Castell de Vallferosa i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa “ Sanctum Petrum de Vallisfraose ” Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III…
Fanny Mendelssohn
Música
Compositora alemanya.
De família jueva, culta —el seu avi era el filòsof Moses Mendelssohn— i rica, rebé una formació artística i científica de qualitat Des de la seva infantesa compartí amb el seu germà Felix l’interès i el talent excepcional per la música El 1829 es casà amb el pintor Wilhelm Hensel Encara que els respectius matrimonis impediren que els dos germans es continuessin veient amb freqüència, la influència que cadascun tenia en l’altre fou sempre molt important Si bé al començament fou Felix qui era sota l’influx de Fanny, en esdevenir aquest un músic de fama mundial fou la germana qui depengué de…
Paolo Lorenzani
Música
Compositor italià.
Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana Nicandro e…
Gautier de Coincy
Música
Trobador francès.
L’any 1193 ingressà al monestir de Saint Médard en Soissons, i el 1214, potser després d’estudiar a la Sorbona, es convertí en prior de l’abadia de Vicq-sur-Aisne Des del juny del 1233 i fins a la seva mort fou abat del monestir de Saint Médard La part fonamental de la seva obra consisteix en una recopilació de Miracles de Notre-Dame , la primera part de la qual fou escrita entre el 1214 i el 1222, i la segona, entre el 1222 i el 1233 La popularitat de l’obra es fa palesa en el fet que ha estat transmesa per més de vuitanta fonts diferents, vint-i-dues de les quals amb música També fou molt…
Giovanni Carestini
Música
Cantant castrat italià.
Fou un dels cantants castrats més importants del segle XVIII Inicià els estudis de cant a dotze anys sota la protecció de la família Cusani, d’aquí el seu sobrenom Des del 1721, que debutà amb Griselda , d’A Scarlatti, la seva carrera anà en sentit ascendent, tot estrenant als principals teatres d’Itàlia les noves òperes dels compositors més famosos del moment, com ara JA Hasse, N Porpora, L Leo, L Vinci, N Jommelli o CW Gluck Aquesta vida itinerant no el privà d’acceptar diferents càrrecs oficials més o menys vinculants en algunes corts L’any 1723 fou contractat a la de Viena, i durant…
Deglució d’aire i vòmits en l’alletament
De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot ésser deguda…
El que cal saber de la miopatia distròfica
Patologia humana
Les miopaties distròfiques són malalties hereditàries que es caracteritzen per una degeneració de les fibres musculars que causa una pèrdua de força muscular progressiva i una atròfia muscular Convé de consultar el metge per descartar la possibilitat que hom pateixi una miopatia distròfica si es presenta una pèrdua de força als malucs que causa inicialment una dificultat a llevar-se o pujar escales, o bé una pèrdua de força a les espatlles que en un primer moment fa difícil d’aixecar els braços Quan en una família hi ha algú que pateix miopatia distròfica, convé que les altres persones que en…