Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Les umbilicariàcies
Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys central i…
Els polineòpters
Característiques de grup Cap d’un efipigèrid, un representant dels polineòpters, al qual s’aprecien les peces bucals mastegadores i la base de les antenes, a més dels ulls i les diferents esclerites que s’hi delimiten Enric Curto El conjunt dels polineòpters reuneix nou ordres d’insectes que, segons el criteri recent de Kristensen, Kevan i altres, prenen l’ordenació sistemàtica següent les perles plecòpters, els teixidors embiòpters, els zoràpters exòtics, les paneroles, pregadéus i afins dictiòpters, els tèrmits isòpters, els notòpters o grilloblatodeus exòtics, les tisoretes dermàpters, els…
Els enteropneusts
Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe branquial, 20…
Els espais naturals dels Països Catalans. Introducció
Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de…
Palaldà
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat a 211 m alt, al N del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), dedicada a Sant Martí, amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX
llop marsupial

Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot
targeta intel·ligent
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’aspecte i mida d’una targeta de crèdit, o fins i tot més petit, que conté memòria no volàtil i que de vegades té també certa capacitat de procés que li permet implementar algorismes criptogràfics per tal d’accedir a les dades que conté.
És utilitzada conjuntament amb un lector especial que permet llegir-ne o canviar-ne les dades La comunicació entre la targeta i el lector es pot fer a través d’uns contactes de la targeta o bé per radiofreqüència Les dimensions físiques d’aquestes targetes, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats pels estàndards corresponents Entre les seves aplicacions destaquen els SIM per a telèfons mòbils, els controls d’accés, les targetes de crèdit, les targetes d’autorització per a accedir a serveis com la televisió de pagament, els moneders…
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
sambar
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids, d’una alçada a la creu d’uns 1,30 m i d’aspecte vigorós, amb el musell i les orelles grossos, i proveïts, els mascles, de banyes de fins a 90 cm de longitud i amb tres ramificacions.
Són de color brunenc, més fosc en els mascles que en les femelles Habita a l’Àsia sud-oriental i meridional i és distribuït per tota l’Índia i Malàisia, l’arxipèlag de les Filipines i les illes Cèlebes i les de la Sonda oriental i occidental
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana