Resultats de la cerca

Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim set números

La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…

L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…

Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé…

La família Estruch Els Estruch arribaren a tenir tres fàbriques a Sabadell, una de tints, una d’acabament i una de destinada al desmotatge químic Els Estruch venien d’Esparreguera —el mas Estruch— El cap de la família fou afusellat per les tropes franceses al començament del segle XIX i aquest era un bon motiu per anar-se’n La família s’installà primer a Terrassa, però passà de seguida a Sabadell, on crearen la seva indústria Antoni Estruch i Burgés era teixidor d’ofici Les referències de l’empresa diuen que començà a treballar com a tal el 1846 Com que les guies de l’època no en parlen, hem…

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…

La família Torras El cognom Torras es troba vinculat a la indústria tèxtil de Granollers des de la primera meitat del segle XIX Una ciutat amb poca aigua i evidentment sense cap possibilitat d’energia hidràulica, que incorporarà les màquines de vapor i sobre elles bastirà la seva indústria El 1842 trobem un teixidor de cotó, Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras Aquest darrer té 17 telers manuals i 24 obrers El 1862 trobem a Francesc Torras, que té una fàbrica de filats i teixits de cotó amb 1400 pues de filar, 36 telers mecànics, 62 obrers i una inversió de 136000 rals —6800 duros— Que els…

Els salons més importants se celebren a Detroit gener, Chicago febrer, Ginebra i Nova York març o abril, Londres juliol, Frankfurt i París setembre o octubre, Los Angeles novembre i Tòquio El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, que organitza la Fira de Barcelona, té una periodicitat biennal anys senars, és de caràcter professional i sol reunir un milió de visitants És reconegut per l’Organització Internacional de Constructors d’Automòbils OICA El 2009, aquest saló fou declarat “esdeveniment d’excepcional interès públic” amb motiu del seu 90è aniversari

Hom en concedia de dues categories or i argent El 1971 foren suplits per una àmplia selecció de disseny, si bé el 1974 tornaren a reinstaurar-se