Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
Domenyo

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; en direcció W-E el travessa el Túria, que en aquest sector passa profundament engorjat i que rep, per l’esquerra, el riu de Xelva.
El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals…
Guadalajara
Municipi
Ciutat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre…
Alta Àustria
Alta Àustria El Danubi al seu pas per Hallstatt
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
La capital és Linz Regió predominantment muntanyosa que s’estén des dels contraforts septentrionals dels Niedere Tauern fins a la vall del Danubi amb els seus afluents Traun, Enns i Inn al centre, i les muntanyes de Mühlviertel al N Entre l’Inn i el Traun Innviertel hi ha nombroses centrals hidroelèctriques L’agricultura, desenvolupada especialment a les àrees immediates als Alps cereals, farratge, horta, bleda-rave, tabac, lli, representa, juntament amb la ramaderia boví i la silvicultura una aportació molt secundària a l’economia del land prop del 5% del PNB La localització geogràfica al S…
Bartomeu Ensenyat i Estrany
Historiografia catalana
Prehistoriador i folklorista.
Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56, coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 i collaborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica 1960, el Siurell de Plata 1968 i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca 1985, entre d’altres Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’anàlisi d’…
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho…
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs,…
imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…