Resultats de la cerca

Fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou Es casà amb Teresa d’Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es feu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…

Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…

Situació Interior del temple, que conserva l’arrencada de les pilastres que suportaven els arcs torals, avui desapareguts ECSA - J Giralt Les restes d’aquesta església es troben cap al NW del terme municipal d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG264445 Seguint la pista que porta d’Alòs a la Maçana es troba, a 2 km del poble, la cruïlla la Maçana-Sant Mamet Per la pista de l’esquerra, que és la bona, a 2, 8 km hi ha l’església de Santa Maria de la Nou Història No es té cap notícia directa sobre aquest edifici Tenim tan sols una notícia tardana, de l’any 1334, en què consta que “la Nou…

Les primeres notícies del castell del Port són de l’any 1020, que Guifré de Mediona fa donació d’unes terres a la seu barcelonina Aquestes terres eren situades a prop de l’anomenat castell de Geribert Versemblantment s’ha identificat aquest Geribert amb el fill del vescomte Guitard, i naturalment el seu castell com el del Port El 1030 ja apareix com a castell del Port en el testament d’Ermessendis, esposa de Geribert Aquesta fortalesa passà després al seu fill Folc Geribert, clergue Aquest fou succeït com a propietari pel seu nebot Bernat Mir, levita, el qual vers la segona meitat del segle…

Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…

L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…

Vida i obra Actiu durant el primer terç del segle XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou armat cavaller i, entre el 1430 i el 1433, se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els…

Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…

Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…