Resultats de la cerca

Té el coll molt llarg i fi Salvatge a l’Índia septentrional i domesticat a Anglaterra amb el nom d' India runer o corredor indi És criat com a productor d’ous les femelles en ponen pels volts de 270 anuals, fecunditat que conserven fins als 6-7 anys Són els ous més semblants als de gallina, i per tant els més estimats Per encreuament de l’ànec corredor i l’ànec de Rouen, fou obtingut a Anglaterra l’ ànec kaki-campbell La femella té tot el cos caqui fosc, el mascle té, a més, el cap, el coll i les extremitats inferiors castanys És la raça més rústega i de gran qualitat de posta…

Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla…

Són de petites dimensions, fisoclists les aletes tenen radis tous les ventrals són abdominals o manquen, la dorsal és única, i la caudal, homocerca Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles són més acolorits i més petits que les femelles Moltes espècies són ovípares, i unes altres, vivípares en aquestes, el mascle és proveït d’un òrgan copulador Són carnívors, fitòfags o bé omnívors, i mengen especialment larves de dípters, la qual cosa els fa ésser importants elements reguladors de les plagues de mosquits Són molt abundants a les aigües continentals i als…

El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els insectes, etc Als…

Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades Arévalo Baca…

Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…

S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més…

Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a…

Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les…

Les roscadores solen treballar per l’acció d’una eina de tall, un mascle si la rosca ha d’ésser interior o una filera si ha d’ésser exterior, o, en el roscatge de rosques exteriors, per pressió de dos rodets del mateix diàmetre o de dues puntes dentades Quan hom ha d’efectuar el roscatge de poques peces, sol emprar el torn o la fresadora, mentre que quan es tracta de sèries llargues recorre a la roscadora, que té una gran producció i una gran precisió Algunes roscadores poden efectuar roscatges interiors i exteriors, mentre que d’altres, com la que treballa per pressió, només els…