Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
Sitges de Casterlenes (Graus)
Art romànic
Situació Dues de les sitges excavades a la penya prop l’església del despoblat de Casterlenes ECSA - J Bolòs Aquest conjunt de sitges són situades vora l’església l’actual despoblat de Casterlenes, el qual és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda del migjorn 720 m d’altitud, que domina la vall del barranc de Puigverd en la seva confluència amb l’Éssera Mapa 31-12 288 Situació 31TBG855701 Si seguim la carretera N-123 que va de Benavarri a Graus, en arribar a Torres…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
Aitona
Vista parcial d'Aitona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…
Castell de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situació Les torresdel castell, juntament amb l’antiga església parroquial, s’alcen, separades per un D barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, a l’extrem del pla i a la banda llevantina del terme Long 1°44’08” — Lat 41°45’27” Una vista del conjunt de les fortificacions que resten de l’antic castell, amb dues torres de les quals l’adossada a les construccions modernes és l’element més interessant i antic J Pagans-TAVISA Una vista del conjunt del castell encimbellat dalt un turó…
Brunyola i Sant Martí Sapresa

Nucli de Brunyola (Selva) centrat pel castell i la torre, aprofitada per a campanar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al vessant oriental de la muntanya de Santa Bàrbara, a la zona de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió de Girona.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de…
L’arquitectura civil i militar
Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…
monestir de Sixena

Pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, conservades al MNAC
© Museu Nacional d'Art de Catalunya
Priorat
Important priorat (Santa Maria de Sixena) de monges de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem, del municipi de Vilanova de Sixena (Aragó), dins l’antic bisbat de Lleida (actual bisbat de Barbastre), a l’esquerra de l’Alcanadre.
Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…
Sant Andreu de Baltarga (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Façana de migjorn de Sant Andreu de Baltarga, amb la porta emmarcada per un arc de dents de serra ECSA - Rambol L’església de Sant Andreu de Baltarga és situada al poble de Baltarga, al vessant meridional del serrat que porta el seu nom Mapa 35-10 216 Situació 31TDG018912 Baltarga és a llevant de Bellver, a uns 3 km S’hi pot anar des de Bellver, d’on surt de la carretera N-260, la carretera local que va a Alp i passa per BaltargaRMAE Història La més antiga menció de l’església de Sant Andreu de Baltarga data de l’any 891, en què va ésser consagrada pel bisbe…
Vila fortificada i castell de Pià
Art romànic
Situació Llenç de mur del castell, fet amb còdols, aparell molt característic dels edificis d’aquesta comarca V Buron El poble de Pià és situat a tramuntana de la conurbació perpinyanesa, a la dreta de l’Aglí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 48” N - Long 2° 54’ 42,6” E S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera N-9 en direcció nord-est, després d’haver fet un recorregut d’uns 7 km MLIR Història El lloc de Pià apareix documentat l’any 901 amb la grafia Apianum , nom d’origen llatí que fa pressuposar que molt probablement deu la seva existència a l’establiment en aquest indret…
La catedral de Barcelona
Art gòtic
Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina