Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
gimnàstica

Aparells utilitzats a les modalitats olímpiques de gimnàstica
© Fototeca.cat
Esport
Disciplina esportiva consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de…
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La…
Gratapalles
El gratapalles Emberiza cirlus és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny Vallès Oriental la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen Són moixons mitjanets, de 15-17 cm Joaquim Reberter Present durant tot l’…
Crismó de la Font (Vielha)
Art romànic
Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura del bisbe…
Càrdio-tocografia del fetus
La càrdio-tocografia és una prova consistent en l’enregistrament gràfic de l’activitat cardíaca del fetus La tècnica permet de conèixer la denominada reserva respiratòria fetal , és a dir, la capacitat de resposta del fetus davant de diversos estímuls, com ara els moviments fetals, les contraccions uterines, els esforços de la mare, els sons o les vibracions Això es determina observant els canvis de freqüència i variabilitat del ritme cardíac fetal, que experimenta certes variacions davant d’aquests estímuls La càrdio-tocografia pot realitzar-se mitjançant diversos procediments La manera més…
El que cal saber del singlot
Patologia humana
El singlot és un trastorn que consisteix en una sèrie d’inspiracions sobtades seguides cadascuna d’elles per un soroll gutural característic El singlot és degut a una contracció sobtada del múscul diafragma, causada per una irritació del mateix múscul originada per un trastorn abdominal o toràcic, o bé per una alteració del sistema nerviós La causa més habitual de singlot és la dilatació de l’estómac deguda a un àpat abundant o després d’haver begut molt En especial, el singlot es desencadena en nodrissons que s’empassen molt d’aire en mamar En la intoxicació etílica aguda es presenta singlot…
El que cal saber de les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns toràcics o…
Síndrome de l’intestí irritable
Patologia humana
Definició Són anomenades síndrome de l’intestí irritable una sèrie d’alteracions en la funció de l’intestí i d’altres òrgans digestius que, en persones susceptibles, es presenten com a resposta de l’organisme davant situacions d’estrès o tensió emocional i que es manifesten de manera persistent o periòdica al llarg de tota la vida Aquest trastorn se sol presentar abans de quaranta anys d’edat i ho fa amb diversos símptomes digestius com ara dolor abdominal, diarrea, restrenyiment o pesadesa abdominal després dels àpats, que de vegades s’acompanyen d’altres símptomes extradigestius com ara…
Aneurisme arterial
Patologia humana
Definició S’anomena aneurisma arterial una dilatació permanent i anormal d’un segment de paret arterial El terme aneurisma es relaciona amb el grec antic, en què aneurynein significa ‘dilatar’ Els aneurismes es poden establir en qualsevol artèria de l’organisme, però les seves localitzacions més importants, bé per la freqüència o per la possibilitat d’un esquinçament eventual i l’hemorràgia consegüent, són l’aorta i les artèries cerebrals Anatomia, tipus, localitzacions, formes i causes Les parets arterials es componen de tres capes o túniques de teixits diferents La més interna, anomenada…
Monitoratge del part
El monitoratge del part és un mètode que consisteix a controlar de manera continuada les funcions vitals del fetus i l’activitat de l’úter S’efectua amb l’objectiu de diagnosticar immediatament qualsevol alteració que es produeixi en el desenvolupament del part, per a poder actuar en conseqüència amb els procediments adequats, abans que es produeixin trastorns irreversibles Principalment, el monitoratge del part permet de detectar si el fetus experimenta una manca accentuada i prolongada d’aportació de l’oxigen, la qual cosa seria molt perillosa, ja que pot comportar trastorns neurològics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina