Resultats de la cerca

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

Situació Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns ECSA - A Roura El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir…

Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…

Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis a primer terme, obra d’una reforma de l’edifici feta en època romànica segles XII-XIII F Tur L’església de Sant Esteve és el temple del poble de Canelles, situat a la part meridional del terme, enlairat sobre la riba esquerra del Fluvià, i format per un escampall de masos i un grup reduït de cases vora l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG904717 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera N-II, venint de Girona, passat Bàscara, a mà esquerra Ja en aquest camí, cal deixar el trencall que porta a Pontós i seguir…

Situació Un detall del mur de migjorn amb la porta original d’entrada a l’església, tapiada F Tur L’esglesiola parroquial de Sant Martí és emplaçada a la part més alta del reduït nucli del poble de Masarac, que és situat a la part inferior del vessant oriental de la petita serra d’Altrera Mapa 220M781 Situació 31TDG977891 S’hi arriba fàcilment per la carretera local de Figueres a Sant Climent Sescebes També hi porta, des de la Nacional II, una altra carretera local, la de Pont de Molins a Masarac Una clau de l’església és en una casa del poble JBH Història El lloc de Meserago apareix…

Situació Un dels habitatges buidats a la roca que formaven aquest desaparegut vilatge ECSA - J Bolòs Al voltant del castell de Tamarit, especialment entre el cim del turó que hi ha a l’W del castell i la costa, hi ha nombroses restes dels habitatges del poble medieval de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF623547 Des de l’entrada actual del recinte del castell de Tamarit es poden trobar restes d’habitatges a tot el voltant de la fortificació, especialment si se segueix el camí de terra que porta cap a la part alta del càmping que hi ha més cap al N o bé els diversos corriols que hi ha, al S-W…

Situació Torre mestra d’aquesta fortalesa, de base lleugerament rectangular, situada al cim d’una gran roca ECSA - A Roura Castell situat sobre un serrat que s’alça a la confluència de la Matassa amb l’Adasig Tot i ésser bastit al cim d’una roca prominent, és situat al fons de la vall, a molt poca distància del curs dels dos rius Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′12″ N - Long 2° 29′47″ E Anant cap a la masia de Las Albas, prop de l’encreuament de les carreteres que venen d’Ancinhan, Pesilhan de Conflent i Lo Vivièr, abans de passar la Matassa, surt un camí carreter L’hem de seguir uns metres…

Situació Les restes de les muralles que envoltaven la vila closa medieval es troben prop de l’església parroquial de Sant Esteve També hi ha vestigis d’altres fortificacions en el punt més alt del nucli urbà, al costat del dipòsit d’aigües Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E S’arriba a Pontellà, partint de Perpinyà, per la carretera D-23, després d’haver fet un recorregut d’uns 11 km JBH Història El topònim Pontellà , evidentment d’origen romà, figura per primera vegada dins una carta del 18 d’abril del 876, per la qual tres monjos, Ermemir, Teodilà i Todemar, donaren…

Situació Vista aèria del cim del turó de Castellrosselló, on estigué situada l’antiga ciutat romana de Ruscino , amb la torre del castell i l’església de Santa Maria i Sant Pere ECSA - Jamin El poble de Castellrosselló és situat uns 5 km a llevant de Perpinyà, a la dreta de la Tet Les restes de la fortificació s’alcen al nord de la població, vora un espadat d’uns 30 m Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E S’hi accedeix per la carretera D-617, que partint de Perpinyà arriba a Canet PP Història Castellrosselló és l’indret on s’assentà l’antiga Ruscino , que fou la…

Situació Vista aèria de la vila d’Illa, on destaca l’església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda totalment als segles XVII i XVIII ECSA - Jamin La vila d’Illa és situada en una de les terrasses alluvials de la riba dreta de la Tet, al límit ponentí de la comarca Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” E El poble d’Illa és 24 km a l’oest de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Illa ad Yla és esmentat per primera vegada el 844 com un dels límits del monestir de Sant Climent de Reglella Apareix per segona vegada el 898, en la traducció llatina…