Resultats de la cerca

Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves obres La…

En 1656-60 estudià al collegi dels jesuïtes d’Opava Des del 1661 treballà a Kromeríž i el 1664 fou nomenat primer trompetista i mestre de capella de la diòcesi del principat d’Olomouc També dirigí el cor de Sant Maurici, on moltes de les seves obres s’interpretaren durant més de trenta anys Vejvanovský fou així mateix un excellent copista de música La seva producció musical comprèn nombroses misses, motets, antífones, himnes i lletanies, moltes compostes en estil homofònic i per a diverses combinacions de veus i instruments La música instrumental consta de sonates, ballets i serenates que…

Els seus primers mestres foren el seu pare, Hans Tunder, i Christian Prusse El 1632 fou nomenat organista a la cort de Gottorf, on estudià amb J Heckelauer, el qual li transmeté els seus coneixements sobre la música italiana per a orgue, especialment la de G Frescobaldi El 1641, a Lübeck, fou organista a la Marienkirche i hi organitzà cicles de concerts vespertins abendmusiken , en què presentà obres de compositors alemanys i italians i també pròpies La major part de les seves peces organístiques reflecteixen influències italianes Les set fantasies corals que li han sobreviscut el mostren…

Possiblement fou alumne de G Carissimi a Roma, i a la dècada del 1650 cantava com a contralt a la cort de Dresden, on, entre els anys 1661 i 1663, treballà amb H Schütz com a vicemestre de capella El 1672 arribà a serne mestre de capella La seva aportació més interessant a la història de la música són els concerts sacres La resta de la seva producció religiosa comprèn misses, motets i oratoris Compongué també música instrumental, alguns madrigals i parts de dues òperes, Dafne i Jupiter und Io En la seva música coexisteixen elements característics de l’antiga escola alemanya,…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…

Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…

Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres persanes de…

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius…

El reporter Tintín aparegué el 1929 acompanyat del seu gos Milú dins del setmanari juvenil Le Petit Vingtième i ben aviat assolí un èxit esclatant, que ha convertit el personatge en un dels més famosos i prototípics del gènere Fins el 1976, en què es publicà la darrera aventura, se li anaren unint una bona colla de personatges el capità Haddock, el professor Tornassol, els agents de policia Dupond i Dupont, Bianca Castafiore, etc, igualment característics i aviat esdevinguts també molt populars, que conformen un univers molt particular Les aventures són recollides en un total de…