Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Higiene bucodental i prevenció de malalties dentals
La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions,…
El que cal saber de la bronquièctasi
Patologia humana
Les bronquièctasis són dilatacions irreversibles dels bronquis que es caracteritzen perquè causen tos i expectoració persistents, generen freqüents infeccions bronco-pulmonars i en alguns casos alteren greument la funció respiratòria Antigament, la causa principal de bronquièctasi eren les complicacions infeccioses pulmonars del xarampió i la tos ferina Tanmateix, però, actualment, i gràcies a les vaccinacions sistemàtiques que s’efectuen durant la infantesa, aquestes malalties són cada vegada més estranyes En alguns casos poc freqüents les bronquièctasis són una complicació d’una alteració…
El que cal saber de les varices
Patologia humana
Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
El que cal saber de l’esterilitat
Hom considerà que una parella és estèril quan després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars sense emprar cap mètode anticonceptiu no s’ha aconseguit cap embaràs En més d’una tercera part dels casos, l’esterilitat és deguda principalment a algun trastorn de l’home, que consisteix sovint en una deficiència en la formació d’espermatozoides causada per un trastorn dels testicles Les causes més freqüents d’esterilitat femenina són els trastorns de les trompes uterines, de causa congènita o causats per infeccions genitals, i les alteracions de l’ovulació Es pot millorar la fertilitat…
El que cal saber de la depressió
Patologia humana
La depressió o malaltia depressiva és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una pertorbació de l’estat d’ànim, en què predomina un sentiment de tristesa injustificat per la intensitat i la durada que presenta, i que gairebé sempre s’acompanya d’ansietat, idees reiterades de to pessimista, sensació de culpabilitat i automenyspreu, i diversos trastorns somàtics com ara insomni, manca o excés de gana, pertorbacions digestives i manca de desig sexual Actualment se sap que la causa de la depressió està determinada per un condicionant genètic i una disminució de la concentració i l’…
El que cal saber del tumor de bufeta
Patologia humana
És anomenat tumor de bufeta el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyents als teixits de la bufeta urinària, que es desenvolupen molt activament i formen una massa de teixit, que pot ocasionar una obstrucció urinària i que en molts casos és cancerosa, de manera que s’infiltra en les estructures adjacents, es dissemina per altres òrgans del cos i arriba a causar complicacions mortals Encara que els tumors de bufeta poden ésser benignes, sempre que es diagnostiquen són extirpats, perquè en molts casos s’acaba desenvolupant un càncer de bufeta A més, la persona afectada s’ha de…
almanac

Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…
Alimentació de l’infant a partir dels sis mesos
En arribar als sis mesos d’edat l’infant ja pot anar prenent cada dia un puré de fruita i unes farinetes de cereals, a més de tres preses de llet A partir d’aquesta edat ja podrà prendre altres tipus d’aliments Així, una de les preses de llet pot ésser substituïda per un puré de verdura El puré es pot basar inicialment en patates i pastanagues, i de manera progressiva s’hi poden anar afegint d’altres verdures, com les mongetes tendres o els porros A aquesta edat cal evitar la verdura que pugui causar molts gasos, com la col, el bròquil o les bledes Per a conservar al màxim les vitamines i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina