- La depressió o malaltia depressiva és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una pertorbació de l’estat d’ànim, en què predomina un sentiment de tristesa injustificat per la intensitat i la durada que presenta, i que gairebé sempre s’acompanya d’ansietat, idees reiterades de to pessimista, sensació de culpabilitat i automenyspreu, i diversos trastorns somàtics com ara insomni, manca o excés de gana, pertorbacions digestives i manca de desig sexual.
- Actualment se sap que la causa de la depressió està determinada per un condicionant genètic i una disminució de la concentració i l’eficàcia de diversos neurotransmissors del sistema nerviós central, com s’esdevé en les depressions endògenes, o també per conflictes psicològics o ambientals desencadenants, com en el cas de les depressions reactives. En ambdós casos, la depressió sol afectar persones que tenen una personalitat predisposada en aquest sentit, i caracteritzada per una excessiva tendència a l’ordre, l’acceptació de normes, l’autoexigència, l’autoculpabilització i l’autodesvalorització.
- Bé que les manifestacions més típiques de la depressió són la tristesa injustificada, l’ansietat i la manca d’iniciatives, sovint només s’expressa amb el manteniment de diversos trastorns de tipus psicosomàtics com ara mal de cap, sensació de vertigen o pesadesa gàstrica. Per tal de poder millorar aquestes molèsties, cal efectuar un tractament de la depressió mateixa.
- La característica més típica dels símptomes depressius és que evolucionen de manera cíclica tot alternant fases d’agudització amb intervals de calma relativa o, fins i tot, amb etapes d’eufòria excessiva o mania, com s’esdevé en els anomenats trastorns bipolars.
- En la seva evolució espontània, la depressió se sol prolongar indefinidament i pot portar el malalt a situacions d’aïllament extrem, de risc de suïcidi, i d’una absoluta pèrdua d’interès. Això no obstant, amb el tractament adequat, que consisteix bàsicament en l’administració de fàrmacs antidepressius i en la realització d’una psicoteràpia ajustada a les necessitats de cada cas concret, s’aconsegueix una millora significativa al cap d’unes setmanes, i s’eviten recaigudes posteriors en la majoria dels casos.
- Per tal que el tractament sigui efectiu, és indispensable que l’administració de medicaments s’efectuï tal com ho indica el metge, evitant escrupolosament les interrupcions i l’automedicació. Igualment, convé que tant la persona que n’és afectada com els seus familiars comprenguin que els símptomes i els trastorns de conducta no són deguts a la manera d’ésser del malalt, sinó a la depressió mateixa.
- Com que la malaltia depressiva de vegades és desencadenada per un trauma psicològic que normalment provoca tristesa, la mort d’un ésser estimat per exemple, és molt difícil de determinar si l’estat anímic negatiu correspon realment a una malaltia. En general, el malalt no ho sap determinar, i per això correspon habitualment als familiars o els amics d’establir la necessitat d’una consulta mèdica.