Resultats de la cerca
Es mostren 1165 resultats
Johann Stadlmayr
Música
Compositor alemany.
El 1603 era al servei de l’arquebisbe de Salzburg, i l’any següent, fou nomenat vicemestre de capella del prelat Mestre de capella el 1607, poc després ocupà aquest mateix càrrec a la cort de l’arxiduc Maximilià II a Innsbruck, ciutat on romangué la resta de la seva vida Stadlmayr fou un compositor prolífic i prestigiós que meresqué els elogis de M Praetorius en el seu Syntagma musicum 1618 i de WC Printz en Historische Beschreibung 1690 Les seves obres circulaven en antologies pels Països Baixos i Itàlia i es difonien en tabulatures per a teclat Compongué la seva abundant producció gairebé…
Antonio Bertali
Música
Compositor, violinista i mestre de capella italià, actiu a Viena.
Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents oratoris en la…
ricercare
Música
Als segles XVI i XVII, peça instrumental tant en estil imitatiu com en estil improvisat.
Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS…
autobús

Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor…
Artie Shaw

Artie Shaw
© William P. Gottlieb
Música
Nom pel qual és conegut el clarinetista, director d’orquestra de jazz, arranjador i compositor nord-americà Arthur Jacob Arshawsky.
D’adolescent formà part de diverses orquestres com a saxofonista i alhora s’inicià també en el clarinet Actuà amb l’orquestra d’Irv Aaronson 1929-31 i passà a Nova York, on aviat fou un dels músics més sollicitats Enregistrà el cèlebre Begin the Beguine 1938, el seu primer gran èxit, seguit dos anys més tard de Frenesi Fou considerat, amb Benny Goodman, el rei del swing Actuà amb la seva orquestra per a la marina dels EUA durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment dirigí tant petites formacions com big-bands i alternà el jazz amb altres interpretacions més en l’estil de la música…
,
Els úrsids: ós
Àrea de distribució mundial dels úrsids La línia de punts negres indica el límit meridional dels desplaçaments de l’ós polar Ursus maritimus Maber, original dels autors Els óssos són animals robustos i pesats, amb el cap gros, les extremitats curtes i fortes i la cua rudimentària Entre ells, es troben els carnívors més grossos del món, com l’ós blanc o polar Ursus maritimus , que arriba a pesar 750 kg i una subspècie d’ós bru Ursus arctos middendorffi , que arriba als 500 kg Existeixen set espècies d’úrsids, agrupades en cinc o sis géneres, segons els autors Els quatre…
David Alan Mamet
Teatre
Guionista, director de cinema i dramaturg nord-americà.
Procedent d’una família d’emigrants jueus polonesos, en les seves peces, compostes generalment d’escenes curtes sobre la vida quotidiana, critica l’estil de vida americà Ha escrit, entre d’altres peces teatrals, American Buffalo 1976, A life in the theatre 1977, Sexual perversity in Chicago 1978, Glengarry Glenn Ross premi Pulitzer 1984, Speed-the-Plow 1987, Things Change 1989, Uncle Vanya 1990, una adaptació de l’obra de Čekhov, com Three Sisters 1991, Oleanna 1992, The Old Neighborhood 1997, Boston Marriage 1999 i The Cryptogram 1995 Ha escrit també guions de cinema The…
Els vivèrrids
Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’ algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del…
Vicent Tomàs i Martí
Història
Medicina
Periodisme
Política
Metge, escriptor i polític.
Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…
Josep Verdú i Feliu
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina