Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
Sociologia 2016
Sociologia
El turisme a Barcelona L’èxit turístic d’una ciutat també és una expressió de la seva capacitat d’atracció en molts altres àmbits, com és l’auge del comerç de les botigues de luxe, especialment al passeig de Gràcia © Oh-Barcelonacom L’increment del nombre de turistes presenta molts aspectes beneficiosos, però també comporta una certa saturació en alguns barris de la capital i en algunes poblacions de la costa on ha generat tensions i conflictes entre hostes i residents Catalunya es manté com la principal destinació turística de l’Estat espanyol amb el 25,3% del total seguida de les Illes…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…
Perafort
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…
Vilabertran

Vista del sector on hi ha l’Ajuntament de Vilabertran
© Ajuntament de Vilabertran
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…
Carme
Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Carme, d’11,69 km 2 , és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana de la riera de Carme o de Miralles Limita amb els termes de la Torre de Claramunt S i E, la Pobla de Claramunt NE, Vilanova del Camí N, Orpí W i el penedesenc de Mediona S Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri de les Esplugues de Carme, una petita part de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt i el santuari de Collbàs Morfològicament la vall és una cubeta d’erosió que la…
Belianes

Belianes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, al límit amb les Garrigues, en una plana drenada pel riu Corb.
Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen desnivells i petits serrats…
Sant Pèir de Betlan (Vielha)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’insereix dins el grup de cases que, bo i formant una plaça, constitueixen el nucli poblacional de Betlan, petit poble situat a mà dreta de la Garona, en un indret enlairat respecte a la vall, emplaçat al centre de la comarca Mapa 148M781 Situació 31TCH189333 L’accés al poble es fa a través de la carretera N-230, d’on sorgeix, a mà dreta, prop d’Aubèrt, una pista asfaltada la qual, amb un recorregut d’1,5 km aproximadament, mena a Betlan FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici romànic,…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina