Resultats de la cerca
Es mostren 1332 resultats
Sant Martí de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall del camí…
Castell d’Ullastret
Art romànic
L’any 1225, és esmentat documentalment per primera vegada el castell d’Ullastret “ castrum de Oleastreto” El comte d’Empúries, que en devia ésser el senyor, el cedí temporalment al bisbe de Girona, com a garantia d’un conveni, juntament amb la vila d’Empúries i amb el castell de Verges Amb tot, és molt probable que aquest castell comtal ja existís en una època força anterior a aquesta data Després de 1225, les notícies que fan referència a aquest castell també són força escasses L’any 1309, el castell i la vila d’Ullastret consten entre els béns compromesos amb relació al…
Santa Magdalena de Blancafort
Art romànic
L’indret de Blancafort, situat a l’aiguabarreig dels barrancs de les Costes i de les Garses, és esmentat tardanament en la documentació medieval, tot i que probablement el seu primitiu nucli es formà vers mitjan segle XII La menció documental més antiga que s’ha localitzat del seu castell data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu feren donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “ castro de Blanchafort ” De la seva primitiva església parroquial, d’estil romànic i dedicada a santa Magdalena, s’…
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…
Ratpenat de ferradura mitjà
Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus eyryale , en punts blaus i del ratpenat de ferradura mitjà R mehelyi , en punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest ratpenat es distingeix dels altres rinolòfids per la forma de l’excrescència nasal Si observem frontalment la llanceta, veiem com aquesta s’estreny sobtadament i acaba en forma allargada La sella presenta els costats parallels i l’extrem superior punxegut L’extrem superior, vist de perfil, és més ample que en el ratpenat de ferradura mediterrani R euryale En conjunt té unes…
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art…
Sant Joan d’Alacant
L’església de Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’horta d’Alacant, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del…
música de Burgos
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Burgos.
Fundada pel rei Alfons II d’Astúries el 884, fou successivament capital del comtat de Castella i del regne de Castella i Lleó La seva importància començà a decaure al final del segle XI, en què Toledo li prengué el relleu com a centre polític i econòmic Les primeres dades sobre la música a Burgos daten del segle XIII i, tot i ser escasses, són significatives, ja que revelen una rica vida musical no solament a la catedral, sinó també a altres esglésies i centres religiosos, com ara el monestir de Santo Domingo de Silos , el monestir de Las Huelgas o la parròquia de San Esteban…
art asteca
Chac mool asteca, en el qual s’aprecien les restes de la policromia original
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat i difós pels asteques.
Els asteques assimilaren les tradicions i els estils dels pobles veïns, especialment els tolteques i els mixteques, i després d’haver-los marcat amb una empremta pròpia, els difongueren gràcies a llurs expedicions guerreres i comercials Són conservades poques restes de l’arquitectura asteca els palaus i els temples, descrits pels cronistes castellans, foren destruïts pels mateixos conqueridors Els temples teocallis eren formats per piràmides truncades i escalonades, de base quadrangular, a la plataforma dels quals hi havia un petit habitacle per al déu i davant el qual hom celebrava les…
Picardia
Regió administrativa
Regió històrica i antiga regió administrativa del N de França, entre l’Artois al N i l’E, l’Illa de França al S, la Normandia al SW i la Mànega a l’W.
De límits imprecisos i controvertits, és centrada per la gran plana picarda, de terrenys cretacis molt anivellats, amb aspecte uniforme i on les escasses elevacions no superen mai els 200 metres Les valls, producte d’una erosió recent, representen un element diferenciat del paisatge, amb la seva forma de llarg corredor, emplenat per una espessa capa de torba L’agricultura és molt racionalitzada, amb el blat, el moresc, la bleda-rave sucrera i les hortalisses com a productes principals És força desenvolupada l’explotació ramadera, bovina i porcina, proveïdora de la propera regió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina