Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…
Aina Maria Le Senne Pascual
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i documentalista.
Pèrita mercantil 1950, es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1976 i, posteriorment, obtingué el títol del Collegi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya 1988 Catalogà la biblioteca donada per Estanislau de Kostka Aguiló a la Societat Arqueològica Lulliana 1978 i inicià l’inventari del fons de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País de l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou la bibliotecària de la Societat Arqueològica Lulliana 1977-83 i, des del 1984, és arxivera bibliotecària del Parlament de les Illes Balears La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’…
Antonio Sau Olite
Cinematografia
Director i doblador.
Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan…
Carmen Perea Alcalá
Tennis
Tennista, entrenadora i directiva.
Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 RCTB, amb el qual assolí nou Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Fou campiona de Catalunya individual 1972, 1973, 1976, 1977, 1981, en dobles 1971, 1972, 1973 amb S Blume i 1981 amb V Baldovinos i dobles mixtos 1971, amb C Puigmiquel Fou campiona d’Espanya individual en nou ocasions 1973-78, 1980-82, i quatre vegades en dobles 1976 amb M Alvárez, 1980 amb B Pellón i 1981, 1982 amb V Baldovinos i dobles mixtos 1980 amb J L Muntañola i 1982, 1983, 1984 amb L Fargas Guanyà el Trofeu Comte de Godó en individual, dobles i dobles mixtos…
Josep Tabernero i Caturla
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació de Teràpia…
Vittorio Gregotti
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià.
Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme…
Carles Albesa Riba

Carles Albesa Riba
Museu Colet
Excursionisme
Excursionista.
Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…
terminologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les nocions pròpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designació o representació per mitjà de termes.
La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües estatals o…
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
cargol

Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina