Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
buckur
Química
Nom donat a les sals formades a partir del buckminsterful·lerè.
L’obtenció de sals de fullerens ha de tenir en compte que aquests són, en certa manera, anàlegs tridimensionals del benzè Això queda demostrat pel fet que les distàncies C-C són menors que les existents en el ciclohexà o en el ciclopentà D’altra banda, aquests enllaços es troben deformats, per la qual cosa tenen un excés d’energia que es pot fer servir per a provocar reaccions químiques de fet, l’eliminació de les tensions de les cadenes carbonades és el motor que dirigeix la reactivitat dels fullerens Les reaccions que es poden portar a terme són de reducció, ja que resulta molt més difícil…
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample de…
ruble
Economia
Unitat monetària principal de Rússia.
Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la gran devaluació que experimentà el ruble…
La Celestina
Nom amb què és coneguda l’obra castellana Tragicomedia de Calisto y Melibea
.
Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars facilitats per…
Peter Sloterdijk
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià filosofia, germanística i història a les universitats de Munic i Hamburg Catedràtic de filosofia a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe El 1983, el seu llibre Kritik der Zynischen Vernunft ‘Crítica de la raó cínica’ el convertí en un dels filòsofs més importants de la filosofia alemanya actual L’obra citada s’inscriu en la teoria crítica de l’Escola de Frankfurt Adorno, però sense puritanismes estètics, afirmant que el cinisme és la falsa conciència illustrada, la moderna conciència infeliç sobre la qual la Illustració ha treballat amb èxit Realitza una desconstrucció radical —en…
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’esdevé en molts…
El que cal saber de la insuficiència cardíaca
Patologia humana
La insuficiència cardíaca és un trastorn degut a una pèrdua de la força de contracció dei miocardi o múscul cardíac a conseqüència de la qual els ventricles no poden expulsar cap a les artèries principals de l’organisme una quantitat de sang equivalent a la que reben des dels sistemes venosos És a dir, doncs, que es tracta d’una fallada de la funció de cor com a bomba impulsora de la sang a l’interior dels circuits càrdio-vasculars La fallada del cor com a bomba impulsora de sang constitueix el grau més evolucionat o bé una complicació relativament freqüent de diverses malalties càrdio-…
Hiperplàsia suprarenal congènita
Patologia humana
És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…
ajagut
Agronomia
Accident que afecta els cereals, d’una manera especial a les terres més fèrtils, consistent en la vinclada de les tiges.
En cas d’ajeure's durant la fase herbàcia, la floració s’esdevé en condicions defectuoses si l’accident té lloc passada la fecundació de les flors, la granada s’esdevé anormalment i com a conseqüència els grans resten petits i mal conformats En qualsevol cas la sega o la recollecció resulten dificultoses Les causes que provoquen l’ajagut poden ésser desequilibris nutritius, sembres excessivament espesses, pluges persistents i vents Un excés de nitrogen al terreny en relació amb el fòsfor i el potassi comporta un gran creixement dels cereals, però llurs teixits són dèbils i predisposats a l’…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina