Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…

Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…

Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…

Fill de pare italià Format a Múrcia 1828 i, des del 1830, a Barcelona Llotja, on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura Sísara derrotat per Barac Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck De la seva producció romana es destaca un Tobies encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més tard, de San…

Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins…

Església parroquial del poble d’Er, que és situat a la part de tramuntana del terme municipal, a la dreta del riu d’Er consta de dos nuclis que són a tocar l’un de l’altre, Er de Baix, arran del riu, i Er de Dalt, sobre una petita elevació Una de les primeres mencions del lloc i de l’església de Sant Genís d’Er data de l’any 957, quan l’acòlit Desideri donà al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà uns alous que li havien estat cedits en entrar al monestir pel levita Hortal, un dels quals era situat in villa que vocatur Egerre , el qual afrontava per una part amb l’hort de l’església…

Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…

L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri S’hi accedeix a peu des de la  Mare de Déu de Mogrony L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades 1880 i Torras i Bages 1915 hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català L’església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony Mucronio o Mogronio El castell és esmentat ja…

És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat El castell o palau dels…