Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,
Antoni Igual i Úbeda
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, assagista i novel·lista.
Doctor en filosofia i lletres Format com a historiador de l’art sota el mestratge del marquès de Lozoya Fou un jove esquerrà i blasquista ple d’inquietuds El 1929 fundà els Estudis Històrics Valencians, amb dues seccions, la “Collecció Beuter”, d’estudis històrics, i la “Collecció Orellana”, d’estudis d’art i arqueologia La primera publicació dins la collecció Beuter fou la seva obra Dietario del platero Suárez 1930, prologat pel marquès de Lozoya i dedicat a Francesc Almarche El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea…
, ,
Pinya de rosa
Literatura catalana
Recull de narracions de Joaquim Ruyra, publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la…
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
Galceran de Pinós
Historiografia catalana
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Querforadat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134) els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, que, però, no romangueren dins el patrimoni familiar.
Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les…
Josep Coll i Martí

Josep Coll i Martí
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Escriptor.
Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret…
,
Xavier Moret i Ros
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums El manuscrit perdut 1986, Triangle…
,
Nicasi Camps i Pinós

Nicasi Camps i Pinós
© Família Camps
Literatura
Teatre
Dramaturg.
Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i parallelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada de 1950 Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i collaborà en la revista del barri Quatre Cantons 1963-69 i 1973-78 i publicà contes infantils a Cavall Fort La seva abundant producció dramàtica, que al final…
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina