Resultats de la cerca
Es mostren 1038 resultats
liberalisme econòmic
Economia
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d’unes lleis naturals, immutables, de l’economia— una producció òptima amb el mínim cost possible.
Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica perquè en el…
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió…
Erich Priebke
Història
Militar
Militar alemany.
Adherit al Partit Nacionalsocialista 1933, com a oficial de les SS formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics en la pràctica, les persones assassinades foren 335 La matança tingué lloc el 24 de març de 1944 a les…
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…
L’estany de Montcortès
L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà Oriol Alamany L’estany de Montcortès 26, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables Per raó del seu origen…
Castell de Ribera de Cardós
Art romànic
La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de…
Laos 2009
Estat
L'any 2009 Laos va inaugurar la primera connexió ferroviària directa entre la seva capital, Vientiane, i la capital tailandesa, Bangkok Amb l'objectiu principal d'incrementar el nombre de visites turístiques al país, aquesta connexió va reforçar els lligams econòmics i comercials amb Tailàndia, però això no va impedir que el país veí expulsés uns 4000 refugiats laosians de l'ètnia hmong al llarg de l'any Pel que fa a l'àmbit econòmic, la taxa de creixement del país va ser propera al 7% Amb tot, Laos va mantenir un dels índexs de pobresa més elevats del món, per sobre del 30% de…
Madagascar 2009
Estat
Les diferències personals entre Andry Rajoelina i Marc Ravalomanana van impedir l'aplicació dels acords de Maputo Moçambic i Addis Abeba Etiòpia per a la formació d'un Govern d'unitat entre els quatre corrents polítics implicats en la crisi institucional que vivia el país des del principi d'any Ravalomanana, reelegit com a president al desembre del 2006, va ser forçat a dimitir el 17 de març per les protestes dels seguidors de l'alcalde d'Antananarivo, Andry Rajoelina, que paralitzaven l'illa des del desembre del 2008 Ravalomanana va cedir el poder als militars, que el van…
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre
© Fototeca.cat
Història
Capitost de la independència sud-americana.
Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina