Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Epistaxi
Patologia humana
L’ epistaxi , anomenada també rinorràgia o hemorrà gia nasal , consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses nasals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals, per bé que també pot baixar per la faringe i ésser deglutida L’epistaxi es presenta quan algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal s’esquinça Tanmateix, no sempre representa un símptoma de malaltia, ja que moltes persones que no pateixen de cap trastorn, especialment els infants, tenen epistaxis repetides de poca intensitat que no causen alteracions en la majoria…
El que cal saber de l’hepatitis crònica
Patologia humana
L’hepatitis crònica constitueix un trastorn caracteritzat per la inflamació del fetge i l’aparició d’àrees de necrosi o mort a l’òrgan, que en general és originat per una hepatitis vírica aguda que no s’ha guarit, la durada del qual és molt variable i comprèn entre sis mesos i uns quants anys o algunes dècades Les persones que pateixen d’una hepatitis crònica vírica han de saber que poden tenir els virus responsables del trastorn en llur organisme, tant al fetge com en la sang i d’altres fluids corporals, com ara el semen, les secrecions vaginals o la saliva Així, en cada cas, cal consultar…
El que cal saber de la silicosi
Patologia humana
La silicosi és una malaltia caracteritzada per la formació de nòduls als pulmons, deguda a la inhalació de pols que conté sílice, una substància que es troba en altes concentracions en l’aire ambiental dels llocs de treball on es manipulen sorra, granit o bé materials que contenen quars Les persones més exposades a la silicosi són les que treballen en les mines de plom o carbó, en les pedreres, en la construcció de túnels, en la indústria del metall o de la ceràmica i sobretot quan s’utilitza la tècnica del sorrejament Les persones que professionalment es troben més exposades a la silicosi…
Pielonefritis
Patologia humana
Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…
Malaltia coronària
Patologia humana
Definició La malaltia coronària és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una manca en l’aportació d’oxigen, és a dir, hipòxia, al miocardi En general és deguda a una reducció del diàmetre de la llum de les artèries que irriguen el cor, les artèries coronàries En els casos lleus, aquesta alteració sol ésser asimptomàtica En canvi, en els greus, o quan s’incrementen sobtadament les necessitats d’oxigen del miocardi en unes circumstàncies determinades, provoca diverses manifestacions que es poden presentar en forma d’angina de pit, infart de miocardi o mort sobtada per fallada…
Traumatisme i cos estrany a la laringe
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes laringis els trastorns produïts a conseqüència d’un impacte violent que actua sobre les estructures de la laringe Un cos estrany a la laringe és qualsevol tipus d’objecte o substància que no pertany a l’estructura pròpia de l’organisme i que hi penetra per aspiració accidental Ambdues alteracions són descrites conjuntament perquè originen trastorns semblants, de diversa gravetat segons la intensitat del traumatisme o les característiques del cos estrany En els casos més greus ocasionen una obstrucció de les vies aèries que, sense tractament immediat,…
Asfíxia per immersió
Patologia humana
Definició L’ asfíxia per immersió , altrament coneguda com ofegament o asfíxia per submersió , és un greu trastorn produït per la inhalació accidental d’aigua al mar, o en un altre medi aquàtic, que impedeix l’intercanvi de gasos als pulmons i origina la interrupció de la respiració Freqüència L’asfíxia per immersió és un trastorn relativament freqüent, sobretot en les zones marítimes A les costes espanyoles moren ofegades anualment unes dues-centes persones A més, és molt comuna entre els infants i constitueix la segona causa de mortalitat per accidents infantils Causes La inhalació…
sildenafil
Farmàcia
Compost de fórmula 1-[[3-(6,7-dihidro-1-metil-7-oxo-3-propil-1H-pirazolo[4,3-d]pirimidin-5-yl)-4-ethoxyphenyl]sulfonil]-4-metilpiperazina citrat, inhibidor selectiu de la 5-fosfodiesterasa present en el cos cavernós.
Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que també augmenten…
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…
Cant espiritual
Literatura catalana
Poema d’Ausiàs Marc.
En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada el nom de Càntica espiritual , que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes Consta de 224 versos estramps, distribuïts en vint-i-vuit estrofes de vuit versos Sembla obra de la maduresa del poeta, però no té el caràcter moral d’altres composicions d’aquesta època i té, altrament, un accent molt personal El poeta s’adreça directament a Déu i l’interroga sobre la seva salvació Sent dintre seu el desig de caminar envers Déu, però la voluntat no l’obeeix S’acusa de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina