Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
pentatló modern

Combat d’esgrima de pentatló modern durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
ENCICLOPÈDIA CATALANA / IOOP
Pentatló modern
Esport que combina l’atletisme, la natació, l’esgrima, l’hípica i el tir.
La competició, habitualment, té lloc en un sol dia i comprèn, per aquest ordre, un combat d’esgrima amb espasa contra tots els participants a un sol tocat en un assalt d’un minut una cursa de 200 m de natació en estil lliure un recorregut a cavall en què cal saltar dotze obstacles –inclou un doble i un triple salt–, i una prova combinada que consisteix en una cursa a peu de 3000 m amb una aturada cada quilòmetre per disparar cinc trets amb una pistola d’aire comprimit sobre un blanc situat a 10 m de distància Els pentatletes reben una sèrie de punts en funció de la seva actuació en cada prova…
1946: la vaga de Manresa
Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…
Assemblees d’Estudis sobre el Comtat de Besalú
Historiografia catalana
Jornades d’estudis relitzades sota el patrocini dels Amics de Besalú i el seu comtat, de les quals es publiquen les actes de les comunicacions i ponències, d’història, llengua, tradicions, etc., sobre l’àmbit territorial de l’antic comtat de Besalú.
No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV aniversari…
Fòrum Social per l’Educació a Catalunya
Educació
Jornades celebrades a Barcelona els dies 25, 26 i 27 de febrer de 2005 sota el lema “Un altre món és possible, una altra educació és necessària”, amb l’adhesió de més de 240 organitzacions i la participació de més de 2.500 persones.
En el seu manifest de cloenda es reivindicava el paper de l’escola pública com a eix vertebrador de tot el sistema educatiu i l’augment de la despesa pública en educació fins a arribar al 6% del PIB L’origen del Fòrum és en la Crida per un debat social sobre l’educació a Catalunya , que diverses personalitats del món cultural i acadèmic català feren pública al juny del 2003
Universitat de Girona (UdG)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…
Drac Màgic
Cinematografia
Cooperativa fundada a Barcelona el 1970 i dedicada a la divulgació i l’estudi dels audiovisuals i la seva utilització en les activitats educatives, socials i culturals.
El collectiu fou dirigit fins el 1982 per la seva fundadora, Dolors Manté El 1986 l’equip gestor era format per Marta Selva, A Solà, Raquel Aranda, Mirito Torreiro i José Enrique Monterde A partir del 1989 la direcció fou assumida per M Selva, A Solà i R Aranda Al llarg de la seva història ha tingut la collaboració de Montserrat Lluch, Mercè Coll, Ramon Rull, Toni Batllori, Araceli Rilova i Lourdes Labara Ha estat una cooperativa pionera a Catalunya en l’elaboració de propostes didàctiques i programes de formació adreçats tant a docents com a alumnes, alhora que produeix materials didàctics…
Central del Curt
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona la primavera del 1974 pels cineclubistes Albert López i Miró, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom.
Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol

Interior del museu
Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Cinematografia
Museologia
Museu
Institució museística, inaugurada al mes d’abril del 1998 a Girona, que té com a objectiu fomentar la difusió, la recerca i l’ensenyament de l’art i la tècnica del cinema i la imatge, a través de l’exposició permanent de la Col·lecció Tomàs Mallol i també a partir d’altres serveis (el pedagògic, l’Institut d’Estudis, el Club d’Actors) i activitats temporals (exposicions, projeccions, conferències, cursos, seminaris, etc.)
Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que desembocà en l’…
,
Maria Encarnació Roca i Trias
Història del dret
Jurista.
Llicenciada 1966 i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona , des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general 1986-93 L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l' Institut d'Estudis Catalans Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford 1995 i 1998 i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals Des del 1996 és directora de la Revista…
Santa Maria de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial de Sant Julià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina