Resultats de la cerca

Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…

Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

Situació Una vista de la capella des del costat nord-occidental Hom espot fer càrrec de les mil transformacions que ha sofert en el transcurs del temps un edifici senzill que encara consta dels elements més essencials R Viladés Aquesta capella és situada al costat mateix de les ruïnes del castell, al nord-est de la població de Saldes i força més amunt, sobre les mines Pedraforca, assentada damunt una cinglera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG 961767 Des de la plaça de l’…

En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…

Situació Fragment de muralla del costat meridional del segon recinte, bastit amb còdols de riu i coronat amb merlets espitllerats ECSA - ARoura Millars és a la riba dreta de la Tet El nucli antic es troba voltat per una ronda de carrers que emmarquen un recinte antigament clos, centrat pels vestigis del seu castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Millars és a 17 km de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Millars —etimològicament més relacionat amb l’existència de camps de mill que amb la suposada presència de milliaris romans— apareix…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Pere de Montagut, en la qual l’absis central, mig ofegat per construccions modernes, deixa veure la part superior J M Melció L’església de Sant Pere és la parroquial de Montagut de Fluvià, poble situat a 276 m d’altitud, a la plana que hi ha vora l’aiguabarreig del Llierca i el Fluvià, anomenada pla de Montagut, al sector de llevant del terme, a la vall alta del Fluvià, aigua avall de Castellfollit de la Roca Mapa 257M781 Situació 31TDG667756 A la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll, una mica abans del quilòmetre 43 hi ha…

El 22 de juliol de l’any 1536, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pasqual Segle XVI, canonge i degà de la Seu d’Urgell diputat militar Joan Benet de Calders i de Vilafranca, senyor de Segur de Segarra diputat reial Joan Ballaró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jaume Crespa, monjo i cambrer de Sant Cugat del Vallès diputat reial Joan de Blanes, donzell de Barcelona diputat reial Palladi Maler, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic Joan Pasqual fou canonge i degà d’Urgell i assistí a la Cort del 1519 El diputat militar del…