Resultats de la cerca

Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…

Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes molt…

Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies…

El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans visuals ni els…

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància…

El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…

Si bé gairebé tots els traumatismes poden comportar potencialment complicacions greus, n’hi ha alguns tipus en els quals aquesta circumstància és encara més rellevant, ja que en molts casos s’acompanyen de lesions que poden agreujar-se en els moments posteriors a l’accident si no se’n tenen en compte les característiques particulars Per això, val la pena de fer algunes consideracions especials sobre els principals traumatismes d’aquesta mena, com ara els cranials, els facials, els laringis, els vertebrals, els toràcics, els abdominals i les amputacions traumàtiques Traumatisme cranial i…

que produeix anticossos d’una sola mena hibridoma monoclonal El cultiu d’hibridomes permet d’obtenir anticossos en estat pràcticament pur i en quantitat illimitada, raó per la qual esdevenen una important eina en l’obtenció de vacunes La primera realització d’hibridomes fou deguda a Köhler i Milstein, el 1975