Resultats de la cerca
Es mostren 7470 resultats
Pablo Miquel Merino
Matemàtiques
Matemàtic.
Fill del català Pau Miquel i Costas, comerciant resident a l’Havana en el segle XIX A Cuba, estudià els primers estudis i el batxillerat, al Colegio de Belén Després d’aquesta etapa, passà tot seguit al País Basc, on estudià matemàtiques a la Universitat de Deusto Retornà a Cuba, on, el 1908, guanyà per oposició el càrrec d’ajudant facultatiu del gabinet d’astronomia Doctor en ciències fisicomatemàtiques, obtingué, el 1913, a la Universitat de l’Havana, la càtedra d’anàlisi matemàtica, on treballà durant més de 30 anys Entre la seva prolífica obra científica, cal destacar obres…
Miquel VII Ducas
Història
Emperador d’Orient (1071-78).
Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron 1071 i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas El seu regnat fou un seguit de desastres insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies…
Miquel Espinós Curto
Ciclisme
Ciclista de pista.
Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons Després de la…
Miquel Espona Capdevila
Billar
Jugador, entrenador i directiu de billar.
S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…
Sant Miquel Sesvinyes
Església
Església del veïnat de Casals, dins el municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), a l’esquerra del torrent de Serinyà, esmentada ja el 1282, romànica, on hom ha venerat tradicionalment una imatge de la Mare de Déu del s XIII, de fusta policromada.
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses
Vicent Josep Miquel
Historiografia catalana
Doctor en ambdós drets per la Universitat de València.
Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix
Miquel Joan Gomis
Literatura catalana
Poeta.
Notari, presentà al certamen en honor de la Immaculada Concepció celebrat a València 1532, unes estances en català, que foren premiades— Perduda la solfa del cant de la gràcia —, única obra literària seva coneguda
Antoni Miquel Urgias
Literatura catalana
Editor, escriptor religiós i cronista.
Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro Bianco Càller…
Miquel Joan Osona
Literatura catalana
Predicador.
Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples rellevants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina