Resultats de la cerca

Formada a l’Havana, el 1937 es traslladà a Nova York amb el ballarí Fernando Alonso, amb qui es casà l’any següent i del qual es divorcià el 1975, bé que en conservà el cognom com a nom artístic Aquest any entrà a la School of American Ballet i debutà a la comèdia musical Great Lady També el 1938 s’incorporà a l’American Ballet Caravan de George Balanchine , amb el qual estrenà, entre d’altres, Undertown i Theme & Variations El 1940 passà a l’American Ballet Theater, on romangué cinc anys i sobresortí com a primera ballarina en Giselle i Carmen , i posteriorment hi actuà com a ballarina…

En el mapa que es presenta s’han cartografiat dues variables d’una banda, el nombre de museus existent a cada país, i, de l’altra, aquells museus que han excellit en l’àmbit de les belles arts Moltes persones solen creure que els museus són com uns grans entreteniments dedicats al turista –si més no al turista culte En l’àmbit polític, sovint els museus s’utilitzen com a mitjans –val a dir que modestos– per a generar vots, i per això es té en compte sobretot el nombre de visitants que tenen Però els museus no són ni una cosa ni l’altra, sinó que es podrien definir com les “cambres del tresor…

Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere Portabella…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

Un dels membres més destacats de La Colla del Safrà fou Isidre Nonell, el pintor amb més carisma de la generació postmodernista, i el que tingué –en bona part també per la seva mort prematura– una posteritat més mitificada Va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872 –fins fa poc es creia que era del 1873–, en el si d’una familia que tenia una petita manufactura de fideus i pasta per a sopa El seu segon cognom era Monturiol, però en més d’un document, fins i tot escrit de la seva mateixa mà, apareix grafiat de la forma Monteriol Isidre Nonell en una fotografia publicada a La Actualidad ,…

L’obertura de Catalunya al món Amb l’arribada del Romanticisme els intercanvis de Catalunya amb l’exterior s’intensificaren És una tendència que amb alts i baixos s’ha anat consolidant i ampliant fins avui Catalunya va esdevenir europea en primer lloc per les estades dels seus artistes en els dos grans centres de creació plàstica més permanents, primer Roma i després París També, però, cal insistir en la importància dels viatges, viatges d’estudi o de descoberta, viatges romàntics cap a l’art medieval dels primitius italians, o més exòtics cap a ambients septentrionals o amb penetracions en…

Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en…

Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…

Inicià la trajectòria en el teatre amateur El 1979 es traslladà a Madrid, i ingressà a la companyia del Teatro Nacional Descobert per Pedro Almodóvar , que el dirigí en el seu debut cinematogràfic a Laberinto de pasiones  1982, es convertí en un dels principals actors en les següents produccions d’aquest director La ley del deseo , 1986 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988, i  Átame , 1990, que li obriren les portes del cinema internacional Centrat des d’aleshores en una carrera d’èxit a Hollywood, ha interpretat, entre d’altres, The Mambo Kings Arne Glincher, 1991, Philadelphia…

Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…