Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de Nimega 1678-79…
Hildesheim
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Hi ha indústria tèxtil, metallúrgica i de productes químics És seu del bisbat catòlic Entre els monuments artístics cal destacar la casa dels templers ss XIV-XV, la catedral, construïda sobre els fonaments d’una església del s VIII, i l’església de l’abadia benedictina de Sankt Michael 1010-33 Les seves portes de bronze, traslladades a la catedral, són una bona mostra de la plàstica otoniana La història de la ciutat va lligada amb la del bisbat Aquest, fundat el 815 per Lluís el Piadós, tingué una època d’esplendor al s XIII, però decaigué posteriorment, i durant el s XVI una bona part del…
Boehringer Ingelheim
Medicina
Empresa farmacèutica alemanya.
Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i Sant Cugat…
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…
Castres
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de Tarn, França, vora el riu Agot.
La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un…
Ratisbona
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a l’Alt Palatinat, vora el Danubi.
Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci A més de…
cicle biosfèric

Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni l’àtom de…
àcid adípic
Química
Sòlid cristal·lí, de color blanc, que es fon a 152°C, soluble en alcohol i acetona, lleugerament soluble en aigua.
És preparat industrialment oxidant en fase líquida, als voltants de 80°C, la barreja de ciclohexanol i ciclohexanona provinent de l’oxidació del ciclohexà L’oxidació pot ésser feta amb àcid nítric diluït catalitzador a base de coure i vanadi o amb aire àcid acètic com a diluent, acetals de manganès i de coure com a catalitzadors La principal utilització de l’àcid adípic és en la fabricació del niló 66, de manera directa per a obtenir l’adipat d’hexametilendiamina i també de vegades indirectament per a obtenir la diamina passant per l’adiponitril Altres aplicacions són la fabricació de…
Albert Alay i Serret
Política
Polític.
Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics 1958 i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química 1960 Milità a Esquerra Republicana de Catalunya , partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat Publicà articles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina