Resultats de la cerca

Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya…

El 1890 fou elegit diputat per Caernarvon, districte que representà 55 anys seguits al parlament Oposat a la guerra dels bòers, formà part, com a representant dels liberals radicals, del gabinet Campbell-Bannerman 1905, on fou president del Board of Trade Canceller de l' exchequer 1908, impulsà importants reformes socials llei sobre les pensions de vellesa, 1908, i llei sobre seguretat social, 1911, finançades amb un impost especial sobre les grans fortunes i sobre la propietat de la terra, el qual el parlament aprovà, malgrat l’oposició de la cambra dels lords Primer ministre el 1916,…

El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intellectual responsable En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença Afirmà d’una manera constant i rotunda la…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…

Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català ,   La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i amb notes…

Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar  1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber  i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam…

Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular  1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle XIX ,…

Vida i obra Collaborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres 1928-35, i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà 1935-42 i al dels Banys d’Arles 1942-44 De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française de Charles Maurras El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…