Resultats de la cerca

Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III Com a financer…

Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní…

Germà de Manuel de Cabanyes Viatjant per Europa 1816-24, conegué el liberalisme i el romanticisme europeus Colleccionà llibres en la llengua original corresponent i llegí autors anglesos i alemanys, que influïren indirectament el contingut liberal d’alguns poemes del seu germà Manuel A conseqüència de la guerra visqué a Mallorca 1837-39, on escriví Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca 1970 La resta de la seva obra la componen Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú , l’epistolari i…

Fill de Ferran de Sagarra i de Siscar Fou conservador de zoologia i regent de lepidòpters i ocells del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i director de l’Aquari i del Parc Zoològic Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a França, on exercí la càtedra d’entomologia agrícola a l’Escola d’Agricultura de Saint Sulpice Tarn De retorn de l’exili fou separat dels càrrecs oficials que abans havia obtingut Reuní uns 60000 exemplars de lepidòpters, que constitueixen la base de la collecció del Museu de Zoologia de Barcelona, una de les més importants de l’estat i la més…

Fou alumne de N Walter i G Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722 El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de LC Mizler És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung 'Exercicis de piano', 1738-45, en què reuní una collecció de sonates d’estil italianitzant Escriví tractats de caràcter pràctic…

Membre del Centre Excursionista Àliga, on s’encarregà del butlletí i reuní una important biblioteca, presidí la secció de cultura Collaborà en la creació de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC, entitat que li publicà el llibre Pics de més de 2000 m 1964 Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, tingué cura de l’arxiu de l’ Estudi de la Masia , i dirigí la revista Muntanya 1970-76 Com a fotògraf, consolidà un important arxiu d’imatges relacionades amb la muntanya, que l'any 1996 foren donades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya El seu…

El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan s XIV inicià la decadència, que culminà als s XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el…

A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de…

Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’…

El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319 per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya Els seus religiosos es refongueren amb…