Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
cinema xilè
Cinematografia
Cinema produït a Xile.
Des del 1910, amb la realització del primer film un documental, fins al començament del sonor, la indústria cinematogràfica xilena fou relativament important hom produí unes vuitanta pellícules Després d’una llarga crisi, foren fundats els estudis Chile Films 1938 i la societat Diprocine 1955, no suficients, però, per a fer reeixir l’activitat cinematogràfica Alguns anys més tard s’inicià una tasca molt important a través de cineclubs, d’on sortí una generació posterior de directors destacats, com HSoto Érase un niño, un guerrillero y un caballo , 1968, MLittin El chacal de Nahueltoro ,…
Henry Dixon Cowell
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides…
cinema cubà
Cinematografia
Cinema realitzat per Cuba.
L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una…
Aram Ilič Khačaturjan
Música
Compositor armeni.
Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…
,
Les llengües del món
La classificació genètica de les llengües que mostra aquest mapa es basa en el parentiu històric que existeix entre les diferents varietats lingüístiques del món Si comparem el vocabulari bàsic de les llengües i establim agrupacions quan s’observa que hi ha característiques comunes, veurem que les llengües es poden agrupar en famílies En molts casos és possible reconstruir una llengua ancestral compartida, anomenada protollengua, per a un conjunt determinat de llengües Les famílies lingüístiques es poden subdividir al seu torn en branques, tot i que no hi ha un acord complet entre els…
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…
Raquel Meller

Raquel Meller, en el seu debut al Teatre Arnau de Barcelona el 1911
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Nom artístic amb què fou coneguda la cançonetista, cupletista i actriu Francisca Marqués López.
Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, ella no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran…
, ,
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
imatgeria
Tecnologia
Conjunt de les tècniques que tenen per finalitat d’obtenir una imatge, sia una imatge formada a conseqüència d’algun tipus d’interacció entre l’objecte i un senyal (lluminós, electromagnètic, sonor, etc) o bé una imatge generada directament per un procés informàtic.
En el primer cas, hom parla d' imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible llum visible i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica formació d’imatges mitjançant sistemes òptics, la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc d’altra banda, hom parla d' imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia formació d’imatges infraroges, la radiografia raigs X, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina