Resultats de la cerca

Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’origen i la situació d’aquestes restes…

Situació Dos arcs formers embeguts i l’arrencada d’un arc toral que es troben en el mur nord de l’actual santuari, elements d’un complex edifici alt-medieval avui desaparegut ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria del Pla es troba isolada enmig dels camps, a uns 500 m de la carretera d’Artesa de Segre a Agramunt, des d’on surt la pista que hi porta, a 1 km d’Artesa JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG390388 Història És documentada per primera vegada en el testament, del 1169, d’Arnau d’Artesa, castlà del castell d’Artesa, el qual deixà deu sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa No se’n…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…

La cigonya negra Ciconia nigra és un ocell escàs a casa nostra És inconfusible pel seu plomatge, predominantment negre, tret de les parts inferiors, que són blanques És lleugerament més petita que la cigonya no sobrepassa els 96 cm Oriol Alamany Als Països Catalans és un migrador molt escàs, però sembla regular, almenys a la tardor, a la Catalunya Nord i resta del Principat A les illes Balears, ha estat citada a Menorca, Mallorca i Formentera, i hi sembla més escassa, potser només accidental També sembla molt més escassa al País Valencià, sobretot a la meitat meridional que deu quedar fora…

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós…

Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar-hi, doncs,…

Situació Aquestes rescloses eren situades al llit del Tordell o riera de Sant Cugat, a mig camí entre Sant Cugat del Racó i la Rovira de Castelladral Long 1°47’10” - Lat 41°54’20” S’hi pot anar, per camins carreters, des d’aquests dos indrets o bé des del km 51 de la carretera de Súria a Balsareny Rescloses Pla de les rescloses situades en una roca que hi ha al llit del riu Tordell, entre Castelladral i Sant Cugat del Racó La zona tramada correspon als trossos actualment coberts de terra J Bolòs Encara en el segle actual s’han construït rescloses de fusta Es feien uns forats rectangulars i…

Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es publica en Els…