Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…
Sobre la iconografia nacional
L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…
Sant Martí Sesgueioles
Sant Martí Sesgueioles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans de Calaf, al sector NW de la capçalera de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2 , és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf N, els Prats de Rei E i S i Pujalt W, que toca les mateixes cases de la vila El seu petit terme és drenat per una sèrie de torrents o xaragalls, un dels quals dit torrent de Sant Valentí, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels dis cutits naixements de l’Anoia Aquesta riquesa d’aigua, que és la que degué decidir l’establiment de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en…
Sant Pol de Mar
Vista parcial de Sant Pol de Mar amb el monestir de Sant Pol del Maresme, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la costa, entre Canet de Mar (SW) i Calella (NE); cap a l’interior limita amb Sant Cebrià de Vallalta.
Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…
Frontal d’altar de Santa Cristina
Art romànic
Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més clara de les…
Sant Cugat d’Octavià (Sant Cugat del Vallès)
Perimetre de la basilica paleocristiana Localitzada al claustre del Monestir ECSA – F Bedmar Les excavacions fetes a l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya els anys 1993-95, com també la simultània revisió de la producció historiogràfica precedent, han aportat molta informació nova sobre els establiments que el precediren A hores d’ara, la primera ocupació coneguda del lloc correspon a l’època de l’Alt Imperi, tot i que de moment només s’ha pogut reconèixer indirectament per vestigis gairebé sempre…
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
música de l’Àfrica negra
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica negra, terme d’origen colonial francès que designa, en general, l’àrea del continent africà on no predomina la religió islàmica, i que es pot identificar aproximadament al sud del paral·lel situat a 10 graus de latitud nord.
El coneixement sobre l’Àfrica negra ha hagut de superar, de manera conscient o inconscient, els prejudicis colonials reflectits en els mètodes i les hipòtesis d’investigació, en els quals generalment eren implícits els conceptes de primitivisme, tosquedat, simplicitat i d’altres amb connotacions d’inferioritat associades a les cultures que la constituïen Fins a època recent, sobretot al voltant de la dècada dels seixanta, hom no pot dir que els estudis africans i, entre aquests, els de musicologia, hagin començat a deixar enrere aquest estadi superficial marcat per les idees preconcebudes i…
L’expulsió dels conversos
En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió…
La gènesi i l’evolució de la casa pagesa o mas
Art gòtic
Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina