Resultats de la cerca

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…

El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…

Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i…

Té els precedents en el Primer  i Segon  Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre nat El primer…

Tingué un precedent en un projecte de carretera semblant de l’any 1935, encomanat a l’enginyer Victorià Muñoz i Oms, que la Guerra Civil de 1936-39 impedí construir Construït en 1990-97, trenca amb la tradicional estructura radial de les comunicacions catalanes, tot passant per les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Bages, Osona, la Selva i el Gironès, i fou concebut com un instrument dinamitzador de la Catalunya interior, facilitant-ne la mobilitat i els intercanvis, i d’equilibrament de la població de Catalunya Designat com a C-25 i construït…

Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…

Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…

El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’…

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…

El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el…