Resultats de la cerca

Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església Il potere del Papa da Pio Xiia Giovanni Paolo II 1993, Il Mediterraneo nel Novecento religione e stati 1994, Sant’Egidio, Roma e il mondo 1996, Le politiche della Chiesa 1997 i Vescovi d’Italia storie e profili del Novecento 2000, Il secolo del martirio I cristiani nel…

Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició…

Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva Réponse aux…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…

Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les primeres obres de G…

El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment…

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…

Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió  prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…

De família del Principat, es formà a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, del qual fou un dels deixebles de la primera hora Conservador, des del 1934, del Museu d’Arqueologia de Barcelona Bé que originàriament es dedicà a la prehistòria, i que no l’abandonà mai del tot, treballà sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya A l’època difícil que seguí la Guerra Civil Espanyola excavà temporalment a Mèrida i rodalia, però durant l’etapa 1940-70 la seva labor principal fou la d’orientar i ajudar els qui treballaven en prospeccions i excavacions…