Resultats de la cerca
Es mostren 9078 resultats
Casa forta de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges ECSA - F Tellosa El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà 670 m d’altitud que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac En l’actualitat Sequèra és un despoblat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′ 23″ N - Long 2° 29′ 32″ E Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de…
Torre de Burjassénia (l’Aldea)
Art romànic
Situació Bonica torre de guaita, del segle XIII, al límit entre les planes litoral i deltaica ECSA - J Colomé Aquesta torre és a la riba esquerra de l’Ebre, al sud-oest del poble de l’Aldea, al límit entre la plana litoral i la plana deltaica Actualment, isolada dels altres edificis propers, s’aixeca en un jardí, envoltada de construccions més modernes Mapa 32-20 522 Situació 31TBF970118 Si seguim la carretera que des de l’Aldea va cap a Amposta N-340, a menys de 2 km de la primera població veurem aquesta torre a mà esquerra de la carretera i a pocs metres de distància JMT-JBM Història Els…
Santa Sofia de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Capella propera al poble de Casserres, prou ben conservada malgrat el seu estat d’abandonament ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Sofia de Casserres és al costat mateix de la pista que porta de Casserres a Entença i Siscar, uns 3 km al nord-oest de Casserres JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG975577 Història No disposem de cap notícia directa que pugui documentar Santa Sofia en època romànica Potser aquesta església és esmentada genèricament entre les “esglésies de Casserres”, que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda donaren a Sant Pere d’Àger l’any 1059 i que el papa…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
Futbol Club Barcelona Femení

Celebració de la primera Lliga de Campions del FC Barcelona Femení (maig del 2021)
© FC Barcelona
Futbol
Club de futbol femení, secció del Futbol Club Barcelona des del 26 de juny de 2002.
El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…
Francisco Asenjo Barbieri
Historiografia
Música
Compositor, director d’orquestra, musicòleg i historiador castellà.
Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…
,
Les tiliàcies
Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute…
Daurada grossa
Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins al novembre…
Bívia ibèrica
Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són…
Sant Ildefons

Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges…