Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
màquina
Tecnologia
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d’energia en treball o en un altre tipus d’energia, o bé per a aprofitar l’acció d’una força per tal de produir certs efectes.
Una primera classificació permet d’agrupar-les en dues categories les màquines motrius , que transformen en energia mecànica l’energia tèrmica, elèctrica, mecànica, etc que hom els forneix, i les màquines operatives, que actuen sobre la matèria modificant-ne la forma, les dimensions, etc Hom pot fer també classificacions parcials, atenent factors que intervenen en el funcionament o en l’ús de la màquina Així, segons l’aplicació, hom pot classificar-les en màquines agrícoles , màquines eines, màquines calculadores, etc Segons la forma com és fornida l’energia a la màquina o…
corpus
Història del dret
Col·lecció de lleis, d’escrits històrics, dogmàtics o filosòfics, o d’inscripcions antigues.
D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors postpatrístics L’anomenat Corpus de…
teledetecció
Conjunt de tècniques que permeten la percepció o mesura de la natura o les propietats dels objectes o de tot alhora, sense contacte físic amb ells, és a dir, a distància, i, com a única font d’informació, per mitjà de l’energia electromagnètica que emeten o reflecteixen, tant dins el camp visible de l’espectre com en longituds d’ona més curtes (raigs ultraviolats) o més llargues (infraroig pròxim, infraroig tèrmic, microones).
Tots els cossos que són a una temperatura superior al zero absolut absorbeixen, reflecteixen o emeten energia electromagnètica les característiques freqüència, longitud d’ona, intensitat, etc d’aquesta energia absorbida, reflectida o emesa per cada objecte o per cada material varien dels uns als altres en funció de llurs propietats físiques i químiques fet ben observable a cop d’ull, i per això l’observació mitjançant els sensors adequats de les característiques de la radiació emesa o reflectida per un objecte pot fornir informacions…
bordó
Música
Part vibrant d’alguns instruments membranòfons, especialment de la caixa, consistent en una o diverses cordes que es disposen tensades sobre la membrana inferior, o també a sota, i que vibren contra ella provocant un so agut o brunzit.
En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes Els materials emprats per als bordons són diversos cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada…
Pere de Llemotges
Cristianisme
Teòleg d’origen francès o occità.
Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística
làtex

Recollida de làtexper per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Botànica
Química
Suc lletós, ordinàriament blanc, que flueix de les ferides o incisions fetes en algunes plantes, com les euforbiàcies, les apocinàcies o les asclepiadàcies.
La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú
pessimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món no és susceptible de perfeccionament substancial de cap mena o l’existència humana manca de sentit fonamental.
Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o…
degollar
Alimentació
Matar o sagnar (un animal de sang calenta) mitjançant la pràctica d’una punció o un tall que afecti un vas sanguini important, en general l’aorta, utilitzant un ganivet o degollador.
El degollament és fet generalment sobre l’animal inconscient o bé mort per altres mitjans
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
apòfisi
Geologia
Ramificació d’un batòlit o d’un lacòlit.
Representa prolongaments en forma de filons o venes com unes llengües d’una massa intrusiva dins les roques encaixants