Resultats de la cerca
Es mostren 4995 resultats
Baldomer Cateura i Turró
Música
Bandurrista i mandolinista.
Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït…
,
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La…
Manuel Humbert i Esteve
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un advocat, inicià estudis de dret Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l’Acadèmia Galí En 1909-11 collaborà Papitu , on emprà també el pseudònim Isaac Residí a París 1909-10 i collaborà a Picarol 1912 Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes S’installà a París del 1917 al 1927 —amb l’interval 1919-20 a Barcelona— hi feu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling Novament a Barcelona, collaborà en la…
Morris Halle
Lingüística i sociolingüística
Lingüista letó, naturalitzat nord-americà.
Nascut Morris Pinkovics, en una família jueva que el 1940 emigrà als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial fou mobilitzat a França Reincorporat a la vida civil, prosseguí els estudis de lingüística a la Universitat de Chicago, i posteriorment a la de Columbia El 1951 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on desenvolupà la seva carrera científica i acadèmica fins el 1996 Doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou alumne de Roman Jakobson , amb el qual collaborà en Fundamentals of Language 1956, sobre la interpretació binarista de les oposicions fonològiques A…
Leandre Cristòfol i Peralba
Escultura
Escultor.
A Lleida esdevingué ebenista, cosa que li desvetllà l’interès per la talla, i rebé educació artística Exposà per primera vegada a Lleida 1933, i l’any 1936, a Barcelona, amb el Grup Logicofobista Participà 1938 en exposicions surrealistes a París i Tòquio Després d’onze anys de silenci reprengué la seva activitat artística a Lleida Tot i que també conreà l’art figuratiu, sobresurten les seves obres metàlliques d’estètica parallela a la de Juli González, on sovint emprà materials de rebuig ferros, barnilles de paraigua, etc La seva obra es troba al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i al MNAC…
William Goldman
Cinematografia
Literatura
Guionista i escriptor nord-americà.
Graduat en arts per la Universitat de Columbia 1952, s’inicià com a novellista, i en aquest gènere publicà una quinzena de títols, que obtingueren un ressò discret El 1965 fou contractat per primer cop com a guionista, tasca en la qual aviat sobresortí Guanyà dos Oscar al millor guió, el primer per Butch Cassidy and the Sundance Kid el 1970, pellícula dirigida per George Roy Hill, amb Robert Redford i Paul Newman 1969 i el segon, el 1977, per All the President’s Men 1976, d’Alan J Pakula, amb Redford i Dustin Hoffman Altres films destacables són Harper 1966, Jack Smight, els…
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
Caracas
Ciutat
Capital del districte federal de Caracas i de l’estat de Veneçuela, situada a la vall de Caracas de la Cordillera de la Costa.
La vella Caracas ocupa l’oest de la vall, i en la seva ràpida expansió a partir de 1945 s’ha annexat a altres centres urbans Al costat d’edificis alts i moderns, contrasten barris extensos de cases amb jardins Altres barriades d’habitatges mísers cobreixen els vessants de les muntanyes, resultat de la immigració en massa dels anys seixanta, atreta per la industrialització i altres fonts de treball El creixement més important de població ha estat assolit per la seva àrea metropolitana, que comprèn part del districte de Sucre Principal centre comercial del país i nucli industrial…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou…