Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Cronologia comparada 1882-1940
Cronologia comparada Any Lluís Companys Catalunya Espanya Món 1882 25 d'agost Neix al Tarròs Urgell 26 d'agost És batejat a la parròquia del poble Juny A Barcelona, se celebra el Primer Congrés Catalanista i es funda el Centre Català 1884 Març Nou govern conservador de Cánovas del Castillo, que subtitueix el liberal presidit per Práxedes Mateo Sagasta S'inicia la conferència de Berlín, arran de la qual les diverses potències colonials es reparteixen el continent africà 1885 Campanya del catalanisme en defensa del dret civil català 25 de novembre Mor Alfons XII, rei d'Espanya Maria…
Donald Trump

Donald Trump (2015)
© Gage Skidmore
Política
Polític i magnat nord-americà.
Orígens i carrera empresarial Estudià a les universitats de Fordham Nova York i a la Wharton School of Finance and Commerce de la Universitat de Pennsilvània, on es graduà el 1968 en ciències econòmiques Simultàniament s’incorporà al negoci immobiliari familiar, Elizabeth Trump & Son, del qual esdevingué el màxim executiu el 1971, any que li canvià el nom pel de The Trump Organization El 1973 n’esdevingué president Encapçalà una gran expansió de la companyia a la ciutat de Nova York, on, a més de l’edificació, propietat i administració de milers d’immobles, dugué a terme una sèrie de…
pla
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc, amb dibuixos —fets a escala, en planta o alçats, globalment o en secció, etc— de l’estructura i forma generals o de cada part o peces, i de la distribució i proporcions del conjunt, i amb indicacions dels materials que cal emprar-hi, de la decoració, complements o acabat que hi corresponen i de les disposicions necessàries per a l’execució.
expedició dels almogàvers a Orient

Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i…
Kosovo

Vista del centre de Pristina
Estat
Estat dels Balcans reconegut per la major part d’estats membres de la Unió Europea com a República de Kosovo; limita al N i a l’E amb Sèrbia, al SE amb Macedònia del Nord, al SW amb Albània i a l’W amb Montenegro; la capital és Pristina.
La geografia Forma part dels Alps Dinàrics i comprèn les valls de Kosovo i de Metohija La població, majoritàriament albanesa més del 70%, viu bàsicament de l’agricultura cereals i vinya, la mineria cromita, plom i zinc i d’una escassa indústria Conquerit pels otomans, que hi guanyaren les batalles de batalla de Kosovo Polje 1389 i la batalla de Kosovo 1448, la primera contra els serbis i la segona contra una coalició cristiana encapçalada per Hongria, després de la primera guerra balcànica 1912 passà a Sèrbia, i el 1918, al regne dels serbis, croats i eslovens des del 1929, Iugoslàvia La…
Santa Reparada de Cinclaus (l’Escala)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…
Santa Maria de Domanova (Rodés)
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de Domanova, situat en el mateix lloc on hi hagué el castell de Domanova, és al cim del puig d’aquest nom, que té forma cònica És cobert de bosc i destaca en el paisatge de la plana dc Rodés, al sud de la vall de la Tet, a l’extrem oriental del Conflent, vora el seu límit amb el Rosselló Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 26” - Long 2° 33’ 35” E Partint de Perpinyà i passant per Illa, per la carretera N-116, tot just passat el coll de Ternera, pel qual hom penetra a la comarca del Conflent, es troba a la dreta la carretera que porta al poble de Rodés Just…
Castell de Falç (Tolba)
Art romànic
Situació Aspecte des de migdia del castell, una de les fites més importants de la conquesta d’aquestes terres per part d’Arnau Mir de Tost ECSA - J Bolòs Torre mestra, d’uns 15 m d’alçada, la part més antiga de tot el conjunt castral ECSA - J Bolòs El castell de Falç, al costat del despoblat del mateix nom, es troba al cim d’un turó rocallós que domina la confluència del Riu Sec amb el de Queixigar, a l’entrada del congost homònim o de Siscar Mapa 32-12 289 Situació 31TBG984640 Si venim de Benavarri, poc abans d’arribar a Tolba, al quilòmetre 73, veurem a mà dreta una granja de bestiar Cal…
Castell i vila d’Òpol o Salvaterra (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…
Violència i incivisme: el preu de la llibertat
Els anys de la Transició política van estar marcats, en el conjunt d’Espanya, per un gran afany de llibertat, per un extraordinari impuls collectiu de trencament de normes i barreres de tot tipus que ofegaven els individus i els feien viure pendents dels comentaris de l’entorn, sotmesos a un control social avalat i reforçat pel control polític Catalunya i, en gran part, també el País Valencià van estar a l’avantguarda d’aquest moviment, d’aquesta voluntat collectiva d’alliberarse de costums i regles tradicionals que limitaven les possibilitats individuals i de poder-se lliurar sense recança…