Resultats de la cerca

La zona glaçada pot atènyer centenars de metres de gruix Durant l’època estival es desglaça la part superficial i queda amarada d’aigua ja que el sòl glaçat en profunditat actua com una capa impermeable En aquest nivell superficial es poden produir fenòmens de solifluxió, crioturbació i processos pedològics Ocupa la totalitat de l’Antàrtida i més de la meitat de la superfície del Canadà, Alaska i Rússia

És un sòlid cristallí blanc, de sabor dolç, que es fon a 262°C És soluble en l’aigua i insoluble en els dissolvents apròtics Hom l’obté per reacció de l’acetaldehid amb un excés de formaldehid, en medi alcalí És molt fàcilment esterificable amb àcids orgànics És emprat en la fabricació de resines alquídiques i en la síntesi de productes farmacèutics, plastificants, insecticides, olis assecants i explosius

És un sòlid cristallí, òpticament inactiu, que es fon a 111°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics La seva estructura fou determinada per RBWoodward, el qual posteriorment aconseguí de sintetitzar-la per primera vegada Aquesta molècula ha tingut un interès més aviat teòric des del punt de vista d’elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients

És un líquid incolor d’olor agradable que bull a 124,5°C, soluble en l’aigua i en la majoria dels dissolvents orgànics És estable enfront de les bases, i regenera fàcilment l’acetaldehid per tractament amb traces d’àcid mineral Hom l’obté per l’acció dels àcids minerals sobre l’acetaldehid És un substitut d’aquest aldehid en les seves aplicacions, però amb l’avantatge d’ésser menys inflamable

Líquid que bull a 148°C, miscible amb aigua o alcohol Dóna fàcilment un dímer sòlid Es forma en diverses fermentacions i en particular en la fermentació làctica, i en oxidar-se en diacetil produeix l’aroma de la crema de llet madurada per a fer mantega Hom la fabrica reduint el diacetil o bé per fermentació Considerada innòcua, és utilitzada com a vehicle d’aromes i essències alimentàries

Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta

En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids

El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica