Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
La guerra de Successió
El tractat d’Utretcht En morir Carles II sense descendència, l’1 de novembre de 1700, no solament sorgí el problema de la successió al tron espanyol, sinó que entraren en joc evidents implicacions internacionals El darrer dels Àustria, en haver-se decantat pel candidat francès, provocà la mobilització de les potències marítimes la Gran Bretanya i les Províncies Unides partidàries del candidat austríac, temoroses de la creació d’un ampli bloc francès constituït per l’eix Madrid-París, les quals havien signat l’aliança de la Haia amb l’imperi austríac 7 de setembre de 1701 Encara que l’imperi…
La societat romana
As de bronze de Valentia, segle II aC MHCV / GC En el moment de plantejar-se l’estudi de la societat d’un àmbit tan ampli com el proposat, cal tenir en compte la situació del territori en època romana Aquest territori s’encavalcava entre dues províncies la Hispània Citerior, més tard la Tarraconense, i la Gàllia Narbonense, a més de la Vall d’Aran, que pertanyia a l’Aquitània A l’interior de la Citerior cal constatar les subdivisions en conuentus , demarcacions jurídiques peculiars de les Hispànies i d’algunes altres províncies de l’Imperi Romà Els conuentus que aquest estudi emmarca són el…
Bibliografia sobre la pintura moderna
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura en Cataluña , Madrid, Tecnos, 1957 Badia Batalla, F…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
A l’esquerra del sistema: demòcrates i republicans
El context Portada de l’“Almanaque democrático para 1864”, Barcelona, 1863 Els orígens de la tradició democràtica en els territoris que s’engloben sota el nom de Països Catalans són, a hores d’ara, poc clars Tot i la importància que s’atribueix als ideals republicans en la caracterització dels conflictes polítics i els comportaments socials, allò que es coneix del procés que duu de la conspiració del mallorquí Joan Picornell, al Madrid del 1795, a l’eclosió del federalisme, en els anys del Sexenni Democràtic 1868-74, encara resta condicionat pels buits, pels episodis que romanen en la foscor…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…
Refugiar-se a la natura
Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…
Els zigomicets: floridures i afins
Les floridures s’installen fàcilment sobre qualsevol substrat ric en sucres solubles En el capítol que comença estudiarem les que, com aquest Rhizopus que envaeix les ferides d’un tomàquet madur, tenen un miceli sense septes, i pertanyen al grup dels zigomicets Ultra el miceli immers al substrat, i per això, no visible, hi ha moltes hifes aèries, les més robustes de les quals són els esporangiòfors, que sostenen esporangis, amb aspecte de petites boletes En els zigomicets no hi ha mai cèllules flagellades, i les espores estan adaptades sobretot a la dispersió per l’aire Antoni Agelet En…